EL LLOP

El  llop (Canis lupus) és un  animal realment sorprenent, és l'avantpassat del gos. Àmpliament recurrent en els mites de diverses cultures, el llop va passar de ser un déu, a  ser un dels primers animals domesticats per l'ésser humà.

Sabem que el llops viuen en manades  i  que en elles hi ha un estricte ordre jeràrquic. Els líders de la manada són el mascle alfa i la femella alfa. Normalment, és la parella alfa l'encarregada de reproduir-se, mentre que els altres membres del grup ajuden a criar els cadells. A vegades algun membre subordinat deixa la manada amb l'intenció de reproduir-se  i crear el seu propi grup, són els llops solitaris. 

Un dels mites més comuns sobre els llops és que són animals perillosos per l'home, però no és cert, aquests animals són tímids i desconfiats, normalment fugen del contacte amb l'ésser humà i només en cas de que es vegin amenaçats atacaran  l'home.

Cacen en grup i poden matar animals molt més grans que ells, com els búfals, el líder dirigeix la cacera i realitza l'estocada al coll de la presa. Són animals oportunistes sempre intenten caçar la presa més fàcil i vulnerable.

L'olfacte dels llops és agudíssim, el permet caçar de nit i de dia. També el sentit de la vista és especial, posseeixen un capa de teixit pigmentada, que es diu  (tapetum lucidum) ubicada entre el nervi òptic  i  la retina, que els permet captar una major quantitat de llum, quan aquesta escasseja o durant la nit. Aquest fet fa que els seus ulls brillin en la foscor. L'oïda també és molt agut, pot sentir la caiguda d'una fulla i també els udols dels seus companys a grans distàncies.

Udolen de moltes formes diferents i cada una té un significat diferent. L'udol serveix per unir el clan i transmetre informació o estats d'ànim, també serveix per comunicar-se amb clans rivals en la distància. Són animals molt territorials, hi ha fortes baralles entre diferents clans per protegir el seu territori. Normalment es produeix la mort d'algun llop. Practiquen el canibalisme com a mitja de supervivència. 
Un ullal de llop pot mesurar 6 cm de llargada.
La vida d'un llop és de 6 -12 anys.

Els llops, igual que els humans, presenten un marcat vincle familiar, el mascle i la femella dominants, s'encarreguen d'alimentar els petits llobatons i de protegir la família de qualsevol amenaça, així com de garantir la supervivència de la resta de la manada.

L'aparellament té lloc entre el gener i l'abril. Solen tenir una sola ventrada, a menys que el mascle alfa s'aparelli amb una o diverses femelles subordinades. En circumstàncies normals, la femella alfa intenta dominar a les altres femelles en l'època d'aparellament, mantenint-les allunyades del mascle alfa.

El període de gestació dura entre 60-63 dies. Els cadells, amb un pes de 0,5 kg, són cecs, sords i depenen de la seva mare. Neixen entre un i catorze cadells per ventrada, que resideixen en un cau fins que tenen tres setmanes. Durant aquest temps, els cadells es fan cada vegada més independents, i comencen a explorar els voltants del cau, que deixaran quan tinguin les cinc setmanes d'edat. Els cadells queden exclosos de l'ordre jeràrquic de la manada.

Sempre hem vist la imatge d'un llop udolant a la lluna, però en realitat els llops udolen per comunicar-se i la lluna, només els serveix per millorar la seva visió a l'hora de caçar durant la nit, per això és més comú veure'ls quan hi ha lluna plena.

La lloba blanca de la manada del Gran Canyó

La història de Marcos Rodríguez, el nen que va créixer en una manada de llops