A
l’Àfrica es poden trobar 4 espècies de hienes.
La hiena tacada: És la més gran de totes, té el pelatge de color marró amb moltes taques i la
cua de color negre. És la més coneguda de totes. Viu gairebé exclusivament a l’Àfrica subsahariana amb l'excepció del Congo, Sud-àfrica i Madagascar. Li agraden
les praderies i els terrenys oberts i planers.
La
hiena bruna: El seu pèl és de color marró fosc tot encrespat des de l'esquena fins a
la cua; el cap pot tenir tonalitats grises i les potes tenen ratlles. És una hiena
més petita que la hiena tacada o la ratllada. Aquesta espècie viu únicament al sud d'Àfrica, concretament en els deserts del Namib i Kalahari.
Autor muntatge:Termininja
La
hiena ratllada: El seu pelatge de color gris
amb ratlles a tot el cos, presenta una crinera encrespada i té les orelles
punxegudes. Es pot trobar a tot el nord i est d'Àfrica, a la península Aràbia i del sud-oest d'Àsia fins a l'Índia. Prefereix els boscos i les sabanes
obertes, encara que en ocasions se la veu en el desert sempre en solitari.
I la hiena pròteles: També anomenada llop de terra, és l'espècie més petita, s’alimenta d'insectes com els tèrmits, que atrapa amb la seva llengua enganxosa. També pot consumir petits rosegadors i aus. Viu al sud i al centre est d'Àfrica, té hàbits nocturns i solitaris i dorm durant el dia en galeries que han estat excavades per altres animals com els porcs formiguers.
Pertanyen
a la família dels hiènids (Hyaenidae).
Ens pot semblar que les hienes tenen un aspecte similar a un gos salvatge, però la veritat és que estan més estretament relacionades amb els felins que amb els canins, tot i així tenen comportaments similars als canins,
com atrapar les seves preses amb les dents i no poder trepar dalt dels arbres.
Autor imatge: Dominik Käuferle
Les
hienes són unes famoses carronyeres, es solen alimentar de les restes deixades
per altres depredadors, però tot i això també són hàbils caçadores, capaces d'abatre
nyus i antílops. També mengen aus, llangardaixos, insectes, serps... Les hienes cacen
en grup i així poden aïllar a una víctima de la seva bandada, busquen un
exemplar malalt o feble i el persegueixen fins a matar-lo.
Surten a buscar menjar per la nit. Gràcies a les seves poderoses mandíbules i fortes
dents, les hienes poden mastegar els ossos més durs. El seu olfacte,
pot detectar a gran distància la presència d'un animal mort en descomposició.
Autor imatge: GalliasM
Es comuniquen mitjançant gemecs, crits i sorolls semblants al riure, que es poden escoltar a quilòmetres de distància. També els utilitzen per alterar a altres hienes, en altres tasques com avisar d'un depredador o quan troben un aliment... En algunes zones, els seus crits són coneguts com " rialles". Tot i que no totes les espècies de hienes són tan vocals, la hiena tacada és la més riallera de totes.
Les
hienes tacades femelles són les líders del grups, perquè son més musculoses i més
agressives que els mascles. Les femelles tenen més testosterona en el seu cos
que els mascles. L'origen és una mutació en l'espècie que va desenvolupar un pseudo-penis que òpticament fa que s'assembli molt als dels mascles, però en realitat és un aparell
reproductor femení que s'ha format diferent. Utilitzen aquest pseudo-penis per la micció i copulació.
En el moment del part, el pseudo-penis pot ser un entrebanc, aquest fet produeix que alguns cadells de hiena morin per asfixia durant el naixement.
En el moment del part, el pseudo-penis pot ser un entrebanc, aquest fet produeix que alguns cadells de hiena morin per asfixia durant el naixement.
El període de gestació
de les hienes és de 110 dies o aproximadament 4 mesos.
Donen a llum 1 o 2
cries que cuida la femella, els mascles no realitzen cap tasca en la criança de
les cries, amb l'excepció dels mascles de la hiena ratllada.
Aquests mamífers compleixen una funció específica dins la
natura. Són animals carronyers això ajuda a netejar el medi ambient i prevé d'infeccions
a l'ecosistema.
Són
molt resistents, poden córrer a una velocitat de 50 quilòmetres durant més de 3 km. També saben nedar, poden controlar la seva immersió i caminar pel fons de les basses mentre aguanten la respiració.
Hienes les grans devoradores del planeta
Una mare Hiena buscant aliments pels seus cadells
Mini documental en clau d'humor. Què passa amb les hienes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada