La Castanyada d'en Rikus
Cançons amb Barretina
dissabte, 31 d’octubre del 2020
L' ARANYA CASTANYA
En aquesta manualitat, la Montse i la Clàudia ens ensenyen com fer una aranya molt divertida amb una castanya molt eixerida.
dimarts, 27 d’octubre del 2020
LA MALLERENGA CARBONERA
La
cara de dos colors,
sobre
de l’ull negre i les galtones blanques,
porta
una armilla groga amb una llarga i negra corbata,
i llueix una esplèndida jaqueta
de color plata.
Marta Vilà
Alguns exemplars són residents
al territori d'altres migren.
dijous, 22 d’octubre del 2020
EL PARE, EL FILL I L'ASE
Un Moliner i el seu fill, portaven el seu ase a un
mercat de la ciutat veïna per vendre'l. Mentre anaven caminant es varen trobar
un grup de dones a la vora d'un pou, parlant i rient.
—Mireu
això! —va dir una d'elles—. On s'és vist, que dues persones que caminen
llastimosament per aquest llarg camí, vagin a peu, quan podrien anar sobre
l'ase?
El
pare, quan va escoltar el què deien, ràpidament va fer muntar el seu fill a
l'ase i va seguir caminant al seu costat. Poc després varen trobar uns
avis que discutien entre ells.
—Veieu!
—va dir un del grup—, demostra el que jo us deia. Quin respecte hi ha avui en
dia per la gent gran! Fixeu-vos, mentre aquest jove està ben descansat, el seu
vell pare ha de caminar. Baixa jovenet! i deixa que el teu pare reposi les
cames.
Després
d'aquelles paraules, el pare va fer baixar el seu fill i va pujar sobre l'ase. No
eren molt lluny quan varen trobar un grup de dones i nens que li varen dir:
—Escolti,
per què vostè pot muntar sobre l'ase i el seu pobre fill a d'anar a peu? No veu
que li costa seguir el ritme al seu costat.
El
Moliner bondadós immediatament va agafar el seu fill i el va pujar
darrere seu.
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Ja gairebé havien arribat a la ciutat
quan varen veure dos homes i un els va dir:
—Déu meu! És vostre aquest ase?
—Sí —va contestar el pare.
—Veig que aneu molt ben asseguts! No es pot dir el
mateix del pobre ase. Que no veieu que està rebentat? El que hauríeu de
fer, es portar entre tots dos aquest malmès animal i no que l’ase us porti a
vosaltres!
—Ho podem intentar —va dir el pare.
D'aquesta manera, varen baixar tots dos de l'ase, li
van lligar les potes juntes i, amb l'ajuda d'un pal se'l varen penjar a les
espatlles. Mentre entraven per la ciutat varen passar per un pont estret.
Aquesta divertida escena va atraure molta gent, que quan veien la imatge no
paraven de riure. Llavors va passar que a l'ase, que no li agradava estar
lligat, va trencar les cordes i tots tres varen anar a parar al riu.
Després del succés, el pare i el fill varen tornar a casa enfadats i avergonyits i, convençuts de que intentant complaure a
tothom, havien perdut l'oportunitat de vendre el seu ase.
Moralina:
Si fas sempre el que et diuen els altres,
sense pensar les coses per tu mateix, fracassaràs com el moliner.
Autor: Isop
dissabte, 17 d’octubre del 2020
dilluns, 12 d’octubre del 2020
EL RUSC D'ABELLES
Era
primavera i els camps mostraven la seva bellesa, l’herba era tendra i les flors
guarnien el paisatge amb els seus espectaculars colors. Com a molts llocs del món, en un prat d’Amèrica
Central hi havia un eixam d’abelles, el seu rusc penjava de la branca d’un
arbre i, les abelles estaven molt atrafegades buscant pol·len per mantenir la
seva descendència.
Un
sèrie de successos tràgics va trasbalsar la vida de la comunitat, i és que cada
dia quan tornaven totes les abelles, s’adonaven que tristament, una d’elles
havia desaparegut i no sabien què li havia pogut passar... Durant molts dies la
situació no va canviar i eren moltes les abelles que no havien tornat a casa.
Un
matí, una abella soldat es va adonar del motiu de que hi haguessin tantes baixes
en el rusc, estava fent la guàrdia com cada dia, quan va veure que de la part
de darrera del rusc apareixien unes
antenes molt llargues, seguidament, va apreciar un cap terrorífic amb uns ulls
hipnòtics i el que li va fer més por, eren uns apèndixs gegants que li sortien
de la boca. L’abella va entrar ràpidament dins els rusc i va anar a parlar amb
la reina, li va descriure fil per randa el que havia vist, després de la
descripció, la reina ho va veure clar, sense dubte es tractava d’un pregadéu i
li va dir que el seu nom científic era (mantis religiosa). Un gran enrenou va
córrer pel rusc, doncs totes les abelles tenien por de sortir a buscar nèctar
de les flors, si hi havia aquella terrible bestiola rondant per allà. Amb molta
cura, sortia cada dia l’abella soldat a veure si el pregadéu havia marxat, però
desgraciadament ell no es movia del lloc i es fregava les mans esperant una
presa. Després d’un parell de dies, les reserves al rusc havien baixat, calia pensar una estratègia per
foragitar l’enemic o amb els dies moriren totes les abelles de gana, el que les
feia patir més, eren les cries d’abella, perquè essent tan vulnerables no sobreviurien
gaires dies.
Però
el pregadéu no estava disposat a marxar, i les abelles varen decidir atacar-lo.
Però com ho farien? Ell era molt més gran i fort que elles.
Un dia, varen traçar un pla, varen agafar una part de les reserves de mel que tenien i es varen dividir en grups per tal de facilitar la tasca, varen omplir nombrosos recipients amb mel per tal d’abocar-la sobre l’enemic i així, intentar obstaculitzar la seva visió, els seus moviments i poder fer-lo caure del rusc. Van pensar que potser en aquest intent també moririen algunes abelles..., però no els quedava cap altra opció, doncs el més important era el benestar de l’eixam.
De bon matí, va sonar l’alarma al rusc i totes les abelles varen sortir alhora per enfrontar-se al pregadéu, alguns grups d’abelles l’empentaven per fer-lo caure i d’altres li llançaven mel a sobre. En pocs minuts, el pregadéu va quedar convertit en un caramel, semblava una piruleta perquè només li quedaven sense mel les potes del darrere, la resta del cos el tenia ben untat. Al final varen aconseguir fer-lo caure del rusc. Totes les abelles estaven molt contentes i brunzien d’alegria, per fi havien aconseguit derrotar l’enemic. El pregadéu va quedar estès sobre l’herba, immòbil i esgotat, moments després la sort va fer, que un os formiguer passés per allà, en sentir aquella oloreta de mel, es va acostar al pregadéu, el va agafar amb les seves llargues urpes i es va estirar una estona sota l’arbre a assaborir aquella "delicatessen" que havia trobat, amb la seva llarga llengua, llepava i llepava el pregadéu, no el va deixar anar fins que no en va quedar ni una sola gota de mel.
El
pregadéu, després d’aquella mala experiència, mai més es va tornar a acostar al rusc, i les abelles varen poder
sortir a buscar mel tranquil·les, amb la satisfacció, d’haver resolt totes
juntes el gran problema que se’ls havia
presentat i, que havien aconseguit solucionar, gràcies al seu enginy i al seu
sentiment de pertinença a una comunitat.
Autora del Conte: Marta Vilà
dimecres, 7 d’octubre del 2020
LA MARIETA
Les
marietes o poriols (Coccinellidae) són una família d'escarabats molt menuts, mesuren entre 5 i 8 mil·límetres; de colors brillants molt atractius vermell, taronja, groc… i un nombre
variable de taquetes negres. El seu cos és pla per sota i bombat per sobre. Tenen
un aspecte inofensiu i per això no ens fa por tocar-les.
Són de
colors vius, per advertir als seus possibles depredadors de que poden ser
tòxiques o tenir mal gust. Als horts, jardins o camps no és difícil veure
marietes a sobre les fulles de les plantes.
Les marietes tenen ales i poden volar, però per fer-ho, fan servir unes ales
transparents que tenen a sota de la cuirassa acolorida que veiem.
Existeixen
unes 5000 espècies de marietes a tot el món. Tan sols a Nord- amèrica n'hi han 450 espècies.
Les
marietes són uns insectes molt útils en el control biològic de plagues, ja que s’alimenten
principalment de pugons, però també mengen àcars, puces, cotxinilles..., que
són plagues, molt nocives per a l’agricultura.
A la primavera el
mascle i la femella s’aparellen, i posteriorment la femella diposita uns 400
ous sota les fulles o a les esquerdes. Els ous acostumen a ser de color groc, i
s'obren al cap d'una setmana.
Les larves acabades de néixer devoren els ous de la posta que encara no s'han obert. Acostumen a ser fosques amb taques ataronjades, tenen 6 potes i una gran capacitat de moviment.
Autor imatges :Pudding4brains
Les larves fan tres mudes (canvien de pell) abans de convertir-se en pupes. Finalment en surt un adult, que durant les primeres hores és de color groc. Tot aquest cicle de metamorfosi, on la Marieta neix d’un ou i passa a transformar-se en adult dura uns 2 mesos.
Els
seus depredadors més comuns són: els ocells, les granotes, les abelles, les
aranyes i les libèl·lules. Per a defensar-se deixen anar per les articulacions
de les potes un desagradable líquid que fa que els depredadors les deixin anar.
Quan
arriba l'hivern, per protegir-se del fred, les marietes es reuneixen en grans
grups busquen un indret tranquil, sota una fulla o una escorça i hivernen fins a la primavera.
La
seva esperança de vida és d'aproximament 1 any, tot i que hi ha espècies que
viuen fins a 3 anys.
Les
marietes són vitals per l’equilibri ecològic, només un exemplar pot
alimentar-se de més 1000 preses en un estiu.
Descobrirem la importància de tenir marietes al nostre jardí.
I veurem com s'alimenten de pugons .
Mini documental en clau d'humor
Què passa amb les marietes?
El meravellós cicle de vida de les marietes
divendres, 2 d’octubre del 2020
LA MERLA
El mascle és negre, i té el bec més groc,
i l'ull resseguit amb una ratlla groga i fina.
La femella és més grisosa i pigadeta,
però tots dos tenen la mateixa silueta.
Marta Vilà
La merla característiques i curiositats
Alguns exemplars són residents
i d'altres migren
Subscriure's a:
Missatges (Atom)