Un Moliner i el seu fill, portaven el seu ase a un
mercat de la ciutat veïna per vendre'l. Mentre anaven caminant es varen trobar
un grup de dones a la vora d'un pou, parlant i rient.
—Mireu
això! —va dir una d'elles—. On s'és vist, que dues persones que caminen
llastimosament per aquest llarg camí, vagin a peu, quan podrien anar sobre
l'ase?
El
pare, quan va escoltar el què deien, ràpidament va fer muntar el seu fill a
l'ase i va seguir caminant al seu costat. Poc després varen trobar uns
avis que discutien entre ells.
—Veieu!
—va dir un del grup—, demostra el que jo us deia. Quin respecte hi ha avui en
dia per la gent gran! Fixeu-vos, mentre aquest jove està ben descansat, el seu
vell pare ha de caminar. Baixa jovenet! i deixa que el teu pare reposi les
cames.
Després
d'aquelles paraules, el pare va fer baixar el seu fill i va pujar sobre l'ase. No
eren molt lluny quan varen trobar un grup de dones i nens que li varen dir:
—Escolti,
per què vostè pot muntar sobre l'ase i el seu pobre fill a d'anar a peu? No veu
que li costa seguir el ritme al seu costat.
El
Moliner bondadós immediatament va agafar el seu fill i el va pujar
darrere seu.
Il·lustració: Milo Winter |
Ja gairebé havien arribat a la ciutat
quan varen veure dos homes i un els va dir:
—Déu meu! És vostre aquest ase?
—Sí —va contestar el pare.
—Veig que aneu molt ben asseguts! No es pot dir el
mateix del pobre ase. Que no veieu que està rebentat? El que hauríeu de
fer, es portar entre tots dos aquest malmès animal i no que l’ase us porti a
vosaltres!
—Ho podem intentar —va dir el pare.
D'aquesta manera, varen baixar tots dos de l'ase, li
van lligar les potes juntes i, amb l'ajuda d'un pal se'l varen penjar a les
espatlles. Mentre entraven per la ciutat varen passar per un pont estret.
Aquesta divertida escena va atraure molta gent, que quan veien la imatge no
paraven de riure. Llavors va passar que a l'ase, que no li agradava estar
lligat, va trencar les cordes i tots tres varen anar a parar al riu.
Després del succés, el pare i el fill varen tornar a casa enfadats i avergonyits i, convençuts de que intentant complaure a
tothom, havien perdut l'oportunitat de vendre el seu ase.
Moralina:
Si fas sempre el que et diuen els altres,
sense pensar les coses per tu mateix, fracassaràs com el moliner.
Autor: Isop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada