dimarts, 12 d’octubre de 2021

EL GALL DINDI






El gall dindi (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris, gènere d'aus gal·liformes de la família dels fasiànids.

És originari d'Amèrica del Nord, però s'ha introduït com a au domèstica  gairebé a tot el món. 




Els galls dindis salvatges habiten a Nord-amèrica, des dels Estats Units fins al sud de Mèxic. Les subespècies es troben en una àmplia varietat d'hàbitats incloent-hi planes i muntanyes, necessitant resguard per als nius, aigua a la vora i arbres per posar-se i esquivar als depredadors. Passen gran part del dia buscant aliment en els sòls i únicament volen  distàncies curtes, sense arribar a migrar.





En general són omnívors alimentant-se majoritariament de petits insectes, llavors i plantes; variant en pes i grandària considerablement d'una subespècie a una altra. Són de comportament diürn posant-se a les nits a les capçades dels arbres.




Els mascles adults tenen el cap sense plomes, molt carunculat que normalment té un color vermell, però que es converteix en blanc recobert de blau quan els ocells estan excitats. Altres trets distintius del gall dindi comú són: un llarg ornament carnós vermell que creix des del front sobre el bec; un carreu carnós que creix des de la gola; un manyoc de plomes finíssimes que semblen pèls (conegudes com barba) que sobresurt del pit  i esperons a les cames.



Només els mascles fan el característic soroll glu-glu-glu, i alhora també despleguen la cua, aquests gestos són un acte de domini. Ho fan per espantar als depredadors  i  possibles rivals.

1.  


La reproducció del gall dindi comença amb un festeig per part dels mascles a principi de primavera. Generalment els galls dindi salvatges es concentren en petites societats jeràrquiques  i es comuniquen mitjançant els sons que poden emetre, segons l’època de l’any en la que es troben aquest petits grups varien i també el seu comportament, dins d’un grup de mascles només s’aparella el dominant. Els mascles i les femelles només s’ajunten per reproduir-se. La resta del temps no viuen a la vora ni interactuen.





Les femelles posen una mitjana de 5 a 8 ous que cuiden i coven durant 28 dies. Un cop neixin els pollets la seva mare els protegirà i els alimentarà.


A Nord-amèrica, a principis del segle XX, la caça de galls dindis va arribar a uns nivells tan alts, que l’espècie Meleagris gallopavo gairebé s’extingeix. Es varen tenir d’implementar diversos programes de protecció per rescatar l’espècie.






La domesticació del gall dindi comú va ser probablement iniciada pels natius mexicans. Les aus es van portar per primera vegada a Espanya cap al 1519 i des d’Espanya es van estendre per tota Europa.




Els galls dindis domèstics, també coneguts com “guajalotes” en països com Mèxic, tenen una esperança de vida de la vora dels 10 anys.




La paraula “guajalote” prové del Nàhuatl “huexolotl” que es tradueix com vell monstre o gran monstre. Aquesta definició és deguda sobretot al seu aspecte i també per les seves dimensions.









Granja  ecològica de galls dindis







Què passa amb els galls dindi?

Mini-documental en clau d'humor de curiositats d'aquestes aus.




2 comentaris:

  1. És un animaló que sempre m'ha caigut simpàtic, malgrat té un aspecte peculiar i força mal tractat, en general...
    Moltes gràcies Marta per donar-li aquest reconeixement!

    ResponElimina
  2. Bon dia Maria!
    És curiós com l'aspecte exterior d'alguns animals ens causa sorpresa i repulsa, el gall dindi és tot un exemple de lletjor.
    Els animals lletjos també són importants i s'han de protegir.
    Com deia Confucio: "Cada cosa té la seva bellesa, però no tots la poden veure".


    ResponElimina