EL LÈMUR

Lèmur de cua anellada

Els lèmurs són bonics, carismàtics i fan gestos i accions que ens recorden als humans, això és degut a que els lèmurs són primats, tot i que no estan tan estretament relacionats amb nosaltres com els ximpanzés i els goril·les.

Lèmur de collar vermell

El nom d’aquest animal té un origen molt curiós; la paraula lèmur prové del terme llatí (lemuridae), un fantasma o esperit nocturn típic de la mitologia romana. El motiu de que aquest animal hagi rebut aquest nom, és per a les seves estrepitoses vocalitzacions, els seus hàbits nocturns i, els ulls enormes i penetrants que tenen, dotats d’un cert aire fantasmagòric.

Habiten únicament en els frondosos boscos de Madagascar, una illa situada a la costa est d’Àfrica, a l’oceà índic. És la cinquena illa més gran del món. També podem trobar alguns lèmurs, a tres petites illes, que conformen la Unió de les Comores, al nord-est de Madagascar.

Hi han classificades unes 111 especies de lèmurs, aquests animals solen ser molt socials. Viuen en grups de fins a 25 exemplars i la líder del grup és una femella. Es comuniquen entre ells mitjançant sons o marques d’olor.

Lèmur saltador de Sahamalaza - Autor imatge: Wolfan S.F

Podem trobar els lèmurs a les branques dels arbres i la majoria d’ells  tenen hàbits nocturns, hi han excepcions com el lèmur de cua anellada, que es desplaça amb freqüència pel terra dels boscos àrids , és d’hàbits diürns i li encanta prendre el sol.

Com que hi ha moltes classes de lèmurs la seva alimentació és molt variada. Tots s’alimenten basicament de plantes, però alguns d’ells també inclouen a la seva dieta insectes, fruita, ous, petits ocells…

En general, els lèmurs més petis solen tenir una dieta omnívora, s’alimenten principalment de fruita i insectes; mentre que els més grossos són bàsicament herbívors, però en época d’escassetat no dubten en menjar  insectes.

Lèmur Indri- Autor: Carlos J.Sharp

No molts primats canten, a excepció dels humans i els lèmurs indris. Viuen en petits grups a les selves del nord-est de Madagascar i, segons investigacions que s’han fet, els membres del grup segueixen un ritme  i sincronitzen les notes, tot i això, els seus cants no transmeten gaire musicalitat.

Els mascles de cua anellada en época d’aparellament, han trobat una manera més segura de resoldre les seves disputes, ho fan amb: ” baralles pudentes”.

Els lèmurs tenen unes glàndules odoríferes que produeixen secrecions oloroses a les munyeques i espatlles i, imprengant les seves llargues cues amb aquestes secrecions, llancen aromes a l’aire per intimidar. Les baralles pudentes és resolen quan un lèmur retrocedeix i, tot i que no solen durar gaire estona, en determinades ocasions es poden allargar fins a 1 hora.

Lèmur ratolí - Autor: David Dennis

 Hi ha lèmurs de moltes mides. Un lèmur de cua anellada mesura uns 50 cm de llargada ( sense tenir en compte la cua) i pesa al voltant de dos o tres quilos; aquestes dades contrasten amb les del  lèmur ratolí de madame Berthe, que és el primat més petit del món i mesura només 10 cm de llargada ( sense incloure la cua) i el seu pes és  d'uns 30 grams aproximadament.

 

Sifaca de Coquerel

La major amenaça a la qual s'enfronten els  lèmurs és la destrucció i degradació del seu hàbitat. La desforestació sovint és provocada per les necessitats de subsistència local, com l'agricultura de tala i crema,  la creació de zones de pastura per al bestiar per mitjà de la incineració, la provisió legal i il·legal de fusta per a llenya o producció de carbó vegetal, la mineria comercial i la tala il·legal de fustes nobles per a mercats exteriors.

Els lèmurs, , són caçats a Madagascar com a caça de subsistència i amb fins comercials . 

De totes les espècies de lèmurs que hi ha a Madagascar, 24 estan classificades com "en perill crític d'extinció", 49 "en perill d'extinció i 20 com "vulnerables".

Lèmur de panxa vermella- Autora: Raquel Kramer

El canvi climàtic i les catàstrofes naturals relacionades amb el clima també n'amenacen la supervivència. Durant els últims 1.000 anys, les regions occidentals i muntanyoses han esdevingut considerablement més seques, però en les últimes dècades les sequeres greus s'han tornat molt més freqüents.

Lèmur negre d'ulls blaus - Autor: Bruce mcadam

Els ulls blaus són relativament rars entre els mamífers i, especialment en el primats. Els científics han documentat més de 600 especies de primats fins ara, però només se’n coneixen dues que tenen l’iris de color blau: els humans i els lèmurs negres d’ulls blaus.

Lèmur Ai-ai , Autor: nomis-simon

L'ai-ai, (Daubentonia madagascariensis) és un lèmur  que té unes llargues dents similars a les d'un rosegador i, un allargat i prim dit mitger. Es caracteritza pel seu mètode únic de trobar menjar; busca larves als arbres, després amb les dents fa forats a l'escorça i hi introdueix el dit mitger allargat per a extreure'n la presa.

Els lèmurs es reprodueixen estacionalment i, les femelles son fèrtils només una vegada a l’any i durant un breu periode de temps. Això es degut a que estan influenciats per la disponibilitat estacional dels recursos del seu entorn.

Les cries neixen després d’un periode de gestació d’entre 2 i 5 mesos (depenent de l’espècie). La cria recent nascuda s’aferra a la part inferior de la mare fins que és prou gran per pujar sobre l’esquena.

Lèmurs legendaris de Madagascar

Lèmurs  Indri  cantant

Sifaques, els lèmurs que es desplacen sobre dues potes