El pescador pacient

En un humil poblat  africà hi vivia l’Ela, juntament amb el seu germà Ekoho i els seus pares.

Era diumenge i, després d’un matí esgotador tallant fusta al costat del seu pare, l’Ela va demanar alguna cosa per menjar.

—Ho sento fill, però no tenim res —va dir entristida la seva mare.

L’Ela tenia molta gana i se li va ocórrer sortir a pescar amb el seu germà per portar una mica de menjar a casa:

—No podem anar el diumenge al bosc, no és prudent —va protestar el seu germà—. Tot i així t’acompanyaré.

Van anar recollint petits cucs pel camí per fer-los servir d’esquer i, quan varen arribar al riu, van llançar els seus hams fets amb espines de porc espí. Els minuts i les hores anaven passant sota  l'asfixiant i calorosa tarda. L'Ekoho començava a posar-se nerviós i  ja estava molt cansat.

—Va marxem ja! Ela, no aconseguirem pescar res... Els diumenges són dies per descansar i no per treballar.

—No diguis tonteries Ekodo..., és qüestió d’esperar.

Però el temps seguia passant i l’única cosa que van aconseguir pescar va ser una granota.

—Prou! Me’n vaig —va dir enfadat l'Ekoho—. Tu fes el que vulguis, si tu no vols amb venir  i vols malgastar el teu temps.

El germà gran va marxar, i l’Ela que ja no tenia més cucs, va fer servir la granota d'esquer. Va tornar a llançar la granota i  va seure a la vora del riu a esperar. Al cap de dues hores va veure com s’acostava una enorme serp d’aigua que havia picat l’esquer. L’Ela va estirar ràpidament el fil i va decapitar amb agilitat la serp. Era enorme! Amb ella podrien sopar tots quatre. Molt content, va anar a casa seva per compartir la seva pesca amb tota la família.

Moralina:

La clau de l’èxit està en la constància.

Faula Africana