EL LLORO

Els lloros pertanyen a l'ordre dels psitaciformes. Aquest grup d'aus està format pels psitàcids (lloros autèntics),  els cacatuids (cacatues) i els estrigòpids (Strigopoidea) lloros de Nova Zelanda. Els trets típics dels lloros inclouen un fort bec corbat, una postura erecta, potes fortes i peus zigodàctils ( és a dir, que tenen quatre dits a cada peu: dos dits cap endavant i dos cap enrere).

Generalment viuen en regions tropicals o càlides. Els lloros s'estenen per l'hemisferi sud, a més de la regió tropical i subtropical de l'hemisferi nord, distribuïts pel sud d'Àsia, l'Àfrica subsahariana, Oceania, Amèrica del Sud i central. Les majors poblacions  són les d'Austràlia, Àsia, Amèrica del Sud i Amèrica Central. Els lloros ocupen un gran espectre d'hàbitats des de la selva humida tropical fins als deserts de l'interior d'Austràlia.

Moltes espècies estan classificades en perill d'extinció. La captura de lloros salvatges pel trànsit de mascotes, la destrucció del seu hàbitat i la competència amb espècies invasores, han disminuït les poblacions salvatges. Aquesta combinació de factors ha expulsat a moltes espècies de la major part de l'àrea de distribució que tenien a principis del segle xx. Molt pocs dels exemplars trets del seu hàbitat natural sobreviu a la seva captura, transport i l'estrès que pateixen en captivitat.

Kàkapo, autor imatge: Mnolf 

 Una espècie singular és el kàkapo (significa lloro nocturn), és una au de la família dels lloros de Nova Zelanda i és nocturn . És famós per ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat i, en el cas dels mascles, l'únic lloro que després de reproduir-se no s’ocupa de la descendència.

Molts lloros viuen en grans bandades, que dormen i s’alimenten juntes. A més a més, és freqüent que socialitzin amb altres bandades.

S’alimenten principalment de llavors, fruites, fruits secs, flors, brots, insectes...

Tot i que sembli estrany, algunes espècies de lloros consumeixen argila o terra. Això és degut a que poden extreure minerals com el sodi i el calci. Una altra raó és per protegir el seu estómac. Els minerals que els aporten els protegeixen la mucosa gàstrica de possibles intoxicacions si consumeixen algun aliment en mal estat.

Els lloros tenen la capacitat de reproduir sons i imitar paraules, el més curiós és que no tenen cordes vocals.

Aquest sons s’originen perquè l’aire que passa per la siringe (òrgan vocal de les aus) vibra o per les vibracions de les seves parets.

El lloro gris africà habita en els boscos tropicals de l’oest d’Àfrica, tot i que es desconeix molt sobre el seu comportament a la natura, és un molt bon imitador d’altres individus en les seves sessions de cant i emet avisos per defensar el seu territori.

Aquesta au va ser imprescindible per demostrar que a part de repetir paraules humanes, molts lloros poden aprendre el significat de les paraules.  L’any 1999, un lloro conegut com Àlex va aprendre a seleccionar objectes amb la forma, el color i la composició que la seva entrenadora li demanava.  Si l’objecte no hi era, el lloro contestava dient “cap”. L’Àlex també va aprendre a demanar objectes a la seva entrenadora, indicant-li les seves característiques.

Solen viure en grans famílies, d’entre 10 i 40 membres i, cadascun d’ells  pot arribar a viure més de 40 anys. Per tant, estableixen relacions fortes i llargues entre ells.

Sabíeu que els lloros són els únics ocells que mengen amb les seves potes?

Agafen el menjar amb una d’elles i se l’emporten al bec. Ho poden fer amb qualsevol de les dues potes.

Kea

El kea és una espècie de lloro de Nova Zelanda que porta sorprenent als científics durant dècades, degut a la seva ment i és considerat “l’au més intel·ligent del món”.

Es capaç d’utilitzar objectes de la natura per aconseguir menjar, actuar en grup per aconseguir els seus objectius o resoldre problemes després d’un anàlisi previ. Últimament un grup d’investigadors ha observat una nova habilitat que es creia única dels humans i primats: poden actuar analitzant probabilitats.

La majoria d’espècies de lloros formen parelles amb les que compartiran tota la seva vida. Mascle i femella creen un fort vincle i procrearan, passant  junts la resta dels seus dies.

Fan el niu en forats dels troncs dels arbres, en cavitats rocoses o túnels, són pocs els que construeixen nius amb branques.

La femella posa entre 3 i 6 ous i els cova entre 23 i 25 dies, el mascle alimenta la femella mitjançant la regurgitació. La parella té cura dels pollets un cop han nascut. Al cap d'un mes i mig els polls abandonen el niu i, només amb dos mesos, ja comencen a ser independents.

El paradís dels guacamais

Kea, l'au més llesta del món 

La història de l'Àlex, el lloro gris africà que comprenia les paraules

El kàkapo, el lloro que no vola