Els lloros pertanyen a l'ordre dels
psitaciformes. Aquest grup d'aus està format pels psitàcids (lloros
autèntics), els cacatuids (cacatues) i els estrigòpids (Strigopoidea) lloros de Nova Zelanda. Els trets típics dels lloros inclouen un
fort bec corbat, una postura erecta, potes fortes i peus zigodàctils ( és a dir,
que tenen quatre dits a cada peu: dos dits cap endavant i dos cap enrere).
Moltes
espècies estan classificades en perill d'extinció. La captura de lloros
salvatges pel trànsit de mascotes, la destrucció del seu hàbitat i la
competència amb espècies invasores, han disminuït les poblacions salvatges.
Aquesta combinació de factors ha expulsat a moltes espècies de la major part de
l'àrea de distribució que tenien a principis del segle xx. Molt pocs dels
exemplars trets del seu hàbitat natural sobreviu a la seva captura, transport i
l'estrès que pateixen en captivitat.
 |
| Kàkapo, autor imatge: Mnolf |
Una espècie singular és el kàkapo (significa lloro nocturn), és una au de la família dels lloros
de Nova Zelanda i és nocturn . És famós per
ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat i, en el cas dels mascles, l'únic
lloro que després de reproduir-se no s’ocupa de la descendència.
Molts lloros viuen en
grans bandades, que dormen i s’alimenten juntes. A més a més, és freqüent que socialitzin
amb altres bandades.
S’alimenten principalment de llavors, fruites,
fruits secs, flors, brots, insectes...
Tot
i que sembli estrany, algunes espècies de lloros consumeixen argila o terra. Això
és degut a que poden extreure minerals com el sodi i el calci. Una altra raó és
per protegir el seu estómac. Els minerals que els aporten els protegeixen la
mucosa gàstrica de possibles intoxicacions si consumeixen algun aliment en mal estat.
Els lloros tenen la
capacitat de reproduir sons i imitar paraules, el més curiós és que no tenen
cordes vocals.
Aquest sons s’originen
perquè l’aire que passa per la siringe (òrgan vocal de les aus) vibra o per les
vibracions de les seves parets.
Aquesta
au va ser imprescindible per demostrar que a part de repetir paraules humanes, molts
lloros poden aprendre el significat de les paraules. L’any 1999, un lloro conegut com Àlex va
aprendre a seleccionar objectes amb la forma, el color i la composició que la seva entrenadora li demanava. Si l’objecte
no hi era, el lloro contestava dient “cap”. L’Àlex també va aprendre a demanar objectes a la seva entrenadora, indicant-li les
seves característiques.
Sabíeu que els lloros
són els únics ocells que mengen amb les seves potes?Agafen el menjar amb
una d’elles i se l’emporten al bec. Ho poden fer amb qualsevol de les dues
potes.
 |
| Kea |
El kea és una espècie de lloro de Nova Zelanda que porta
sorprenent als científics durant dècades, degut a la seva ment i és considerat
“l’au més intel·ligent del món”.
Es capaç d’utilitzar objectes de la natura per aconseguir
menjar, actuar en grup per aconseguir els seus objectius o resoldre problemes
després d’un anàlisi previ. Últimament un grup d’investigadors ha observat una
nova habilitat que es creia única dels humans i primats: poden actuar
analitzant probabilitats.
La majoria d’espècies de lloros formen parelles amb les que compartiran
tota la seva vida. Mascle i femella creen un fort vincle i procrearan,
passant junts la resta dels seus dies.
Fan el niu en forats dels troncs dels arbres, en
cavitats rocoses o túnels, són pocs els que construeixen nius amb branques.
La femella posa entre 3 i 6 ous i els cova entre 23 i
25 dies, el mascle alimenta la femella mitjançant la regurgitació. La parella té
cura dels pollets un cop han nascut. Al cap d'un mes i mig els polls abandonen
el niu i, només amb dos mesos, ja comencen a ser independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada