Una ostra estava enamorada de la lluna.
Quan en el cel resplendia la lluna plena, es passava les hores amb les valves
obertes, mirant-la.
Un cranc, des del seu lloc d’observació,
se’n va adonar de que l’ostra s’obria completament en el pleniluni, i va pensar
en menjar-se-la.
La nit següent, quan l’ostra es va obrir
de nou, el cranc li va llançar dins una pedreta.
L’ostra, a l’instant, va intentar tancar-se, però la pedra li va impedir.
Moralina:
Així succeeix amb els que obren la boca per dir el seu secret: que sempre hi ha un oïda que l'atrapa.
Autor: Leonardo da Vinci
Caram, aquest senyor da Vinci, feia de tot… Fins i tot faules.
ResponEliminaRecordo que ja et vaig comentar que em va sorprendre que també n'hagués escrit.
Moltes gràcies Marta!
Era un geni en moltes matèries. N'hi ha que neixen amb estrella!
ResponEliminaMoltes gràcies a tu Maria.