Sweet Castahallow
lletra de Pau. M. i Laura G.
dimecres, 30 d’octubre del 2024
divendres, 25 d’octubre del 2024
L' avar
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Un
avar havia enterrat el seu or en un lloc secret del seu jardí. Molt sovint anava
al lloc, desenterrava el tresor i el contava peça per peça per assegurar-se que hi era tot. Va fer tants viatges que un lladre, que l'havia estat observant,
va endevinar que era el que l'avar havia amagat i una nit va desenterrar
silenciosament el tresor i va marxar amb ell.
Quan
l'avar va descobrir la seva pèrdua, es va sentir aclaparat pel dolor i la
desesperació. Va gemegar, plorar i es va arrencar uns quants cabells.
Un
vianant va escoltar els seus crits i li va preguntar què havia passat.
—El
meu or! Oh, el meu or! —va cridar l'avar, furiós—. Algú me l'ha robat!
—El
teu or! Estava en aquest forat? Per què el vares posar aquí? Per què no el
guardaves a casa teva, per tenir-lo a l'avast fàcilment quan haguessis de
comprar coses?
—Comprar!
—va cridar l'avar, furiós —. Però si jo mai he tocat l'or! No em passaria pel
cap gastar-lo.
El
foraster va agafar una pedra gegant i la va tirar al forat.
—Si
és així –va dir—, tapa aquesta pedra. Per tu té el mateix valor que el tresor
que has perdut.
Moralina:
Una
possessió no val més que l'ús que en fem d'ella.
Autor: Isop
Subscriure's a:
Missatges (Atom)