dijous, 19 de novembre del 2015

REPOBLACIÓ FORESTAL



Repoblació forestal (o forestació)



Conjunt de tècniques que és necessari aplicar per crear una massa forestal, formada per espècies llenyoses (arbòries o arbustives) que siguin estables en el medi, en un terreny on la vegetació actual és ineficaç en més o menys grau segons l’ús assignat al territori. Així mateix, adoptant les característiques desitjades ha de complir els objectius que se n’esperen: 



- Reforestació: establiment artificial de boscos en terrenys on abans hi havia boscos. 

 - Aforestació: establiment d’una massa forestal en terrenys agrícoles prèviament no arbrats. 


Mètodes de repoblació Segons el tipus de material forestal de reproducció emprat, es parla d’introducció o implantació, que pot ser per sembra o plantació. 

- Sembra: col·locació de les llavors en un terreny on s’ha fet una preparació prèvia o no. 


- Plantació: introducció d’una planta d’edat i mida variables, produïda en un viver i que és establerta en un terreny preparat prèviament. 


Font: cpf.gencat.cat

dilluns, 16 de novembre del 2015

EL CANGUR







Orelles dretes  i  una gepa,
potes curtes al davant,
potes llargues  al darrera,
i arrossegant una cua gran.


                                        
A la panxa té una bossa
on es forma la seva cria;
excel·lent saltador
i un bon boxejador.




Marta Vilà





El rei cangur documental



dijous, 12 de novembre del 2015

EL CÉRVOL, LA FONT I EL LLEÓ




Il.lustració: Milo Winter





Marejat per la set, un cérvol va arribar a una font. Després de beure, va observar el seu reflex  a l’aigua. Va quedar encisat observant la seva bonica cornamenta i es sentia molt orgullós, però no estava  content  amb les seves potes primes i dèbils. Mentre li passaven aquests pensaments pel cap, aparegué un lleó que  va començar a perseguir-lo. Ell es va posar a córrer i el va guanyar per una gran distància, perquè la força dels cérvols està en les seves potes i la del lleó en el seu cor.

Mentre corrien pel camp, el cérvol va mantenir la distància que el salvava; però al endinsar-se al  bosc  les seves banyes es varen embolicar a les branques d’un arbre i no poguent escapar, va ser atrapat pel lleó. Quan estava a punt de morir, va exclamar :

-Desgraciat! Les meves potes, que pensava que em trairien, són les que m’han salvat, i les meves banyes, en les que posava tota la meva confiança, son les que m’han traït.


Moralina:

Moltes vegades, les persones que creiem més indiferents, són les que ens donen un cop de mà en els moments difícils, mentre que les que ens alabaven, ni tan sols se'ns acosten.

Autor: Isop

dilluns, 9 de novembre del 2015

ELS MICOS








Els micos quina meravella,
acròbates de la selva,
funambulistes, bromistes,
llestos i oportunistes.



Ens fan gràcia les seves bogeries,
excel·lents mestres de la diversió,
com els pallassos ens treuen una rialla
i ens sentim com la quitxalla.



Marta Vilà





L'animal més graciós i divertit,  EL MICO


dilluns, 2 de novembre del 2015

EL CAMALEÓ







La pell del camaleó
és com un mosaic de color,
que canvia de composicions,
segons les seves emocions.


Disposa d'ulls giratoris,
una visió telescòpica,
dispara la llengua com un arpó,
és un letal depredador.




Marta Vilà






El llenguatge corporal dels camaleons