Il.lustració: Milo Winter
Marejat
per la set, un cérvol va arribar a una font. Després de beure, va observar el
seu reflex a l’aigua. Va quedar encisat observant
la seva bonica cornamenta i es sentia molt orgullós, però no estava content amb les seves potes primes i dèbils. Mentre li
passaven aquests pensaments pel cap, aparegué un lleó que va començar a perseguir-lo. Ell es va posar a
córrer i el va guanyar per una gran distància, perquè la força dels cérvols
està en les seves potes i la del lleó en el seu cor.
Mentre
corrien pel camp, el cérvol va mantenir la distància que el salvava; però al
endinsar-se al bosc les seves banyes es varen embolicar a les
branques d’un arbre i no poguent escapar, va ser atrapat pel lleó. Quan estava
a punt de morir, va exclamar :
-Desgraciat!
Les meves potes, que pensava que em trairien, són les que m’han salvat, i les
meves banyes, en les que posava tota la meva confiança, son les que m’han
traït.
Moralina:
Moltes
vegades, les persones que creiem més indiferents, són les que ens donen un cop de mà
en els moments difícils, mentre que les que ens alabaven, ni tan sols se'ns acosten.
Autor: Isop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada