Etiquetes
- 1.Abecedari Animal
- ACUDITS D'ESTAR PER CASA
- CONTACTE
- CONTES D'ANIMALS
- ELS MEUS CONTES
- Els nostres poemes DESERT i SABANA
- FAULES
- FAULES D'ISOP
- FEM CONTES EN VERS
- Ocells del nostre entorn 2
- POEMES TENDRES
- Peixos del nostre mar
- RÈCORD DEL MÓN
- SABIES QUE...? AUS
- SABIES QUE...? PEIXOS
- SABIES QUE...? RÈPTILS
- TU ETS L'ESTRELLA * !!!
- UN ANIMAL- UN CONTE
- UNA DITA - UN CONTE
- VÍDEO - CONTES
- VÍDEOS DIVERTITS
diumenge, 17 de juliol del 2016
dijous, 14 de juliol del 2016
diumenge, 10 de juliol del 2016
L' ELEFANT SE SENT FERIT
Un dia l’elefant,
quan anava caminant,
va escoltar darrera seu,
un comentari que li va saber greu:
"Caram! quin cul tan gran,
que té el senyor elefant!"
Es gira, i veu dos cocodrils rient
i ell s’ho pren molt malament.
Quan arriba a la manada,
li explica a la seva estimada.
"Deixa’ls estar els cocodrils,
si els agafo, en faré pernils!"
"A mi, tal com ets, ja m’agrades";
i tots dos, es fan dolces mirades.
I és que l’amor és tan genial,
que cura qualsevol mal.
dimecres, 6 de juliol del 2016
EL RUC
El
ruc va néixer bo, alegre, sumís, ple de bona voluntat. Era lleig, és veritat,
però reia de bona gana, i encara que la seva veu era horrible, el seu bram
semblava un cant.
Se’n
reien d’ell i de la seva figura: ell movia
les orelles i reia, bonàs.
Però,
com que era massa bo, varen començar a abusar d’ell.
Era fort, tot i ser petit,
el van carregar massa; era sobri, i gairebé no li donaven menjar; era
resistent, i el van fer treballar més del que li era possible. I quan ja no
podia més, el varen començar a maltractar.
El
caràcter se li va avinagrar; les orelles no eren com abans de rielleres, sinó
que les tirava cap enrere, enfadat, ensenyava les dents i arrossegava les
potes.
I l’amo, desconfiat, tot i tenir un pal amenaçador a la mà, deia:
“Que
dolent és el ruc!”
Autor: Godofredo Daireaux
diumenge, 3 de juliol del 2016
LA GUINEU
- Difícilment podem veure diverses guineus
juntes, ja que aquests animals prefereixen la soledat a l’hora de moure’s. A
diferència d' altres canins, no viu en grup i surten a caçar soles
en busca de preses per alimentar-se.
- Encara que són animals solitaris, a l’hora de cuidar les
seves cries, les guineus actuen com una família. De cada camada, solen néixer de 4 a 6 cries, encara que el nombre pot ser molt superior o inferior. La femella es
queda a cuidar-los, mentre que el mascle surt a caçar per subministrar-los
aliments.
- Les
guineus àrtiques viuen entre 3 i 6 anys, en regions molt fredes, no
hivernen i poden suportar temperatures de -50ºC. Excaven túnels per tal de
posar-se a cobert de les tempestes de neu. Els seus caus subterranis poden tenir segles d’antiguitat. Aquests sistemes de galeries solen ser
molt grans, i cobreixen fins 1200 metres quadrats i poden tenir fins a
150 entrades.
- La gent
sol pensar que les guineus àrtiques són només de color blanc, però a l’estiu,
quan la neu es desfà, la seva pell s’enfosqueix per camuflar-se amb el medi
ambient.
La imatge superior ens mostra un cadell de guineu àrtica,
amb el seu pelatge d’estiu.
- És un animal discret i que presenta major
activitat quan es fa fosc. Durant el dia acostuma a amagar-se entre matolls o
caus, però no és estrany veure les guineus de dia, especialment si
plovisqueja o el cel és cobert.
- La guineu roja, que viu en diferents zones de l’hemisferi
nord, és la més comuna. Alguns grups de guineus vermelles han emigrat al sud, a
països com Austràlia, on és considerada com una espècie invasiva .
- Les guineus són conegudes per tenir característiques tant
dels felins com dels canins. Si bé estan més emparentades amb els gossos, les
guineus tenen característiques felines com l’iris vertical als ulls i urpes
retràctils. També s’enfilen als d’arbres i juguen amb les seves preses abans de
matar-les, com els gats.
Guineu Àrtica caçant
La guineu àrtica una lliçó de supervivència
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











