Les
zebres són mamífers quadrúpedes de la família dels èquids, grup que també inclou els ases i els cavalls. Com
tots els èquids, les zebres són ungulats amb un nombre imparell de dits acabats en una peülla.
Se'n distingeixen tres espècies, cadascuna amb un patró de ratlles específic:
la zebra de Grévy, la zebra de muntanya i la zebra comuna.
Són
un dels animals més coneguts d'Àfrica, on habiten en diferents tipus
d'ecosistemes, incloent-hi planes d'herba, sabanes, regions boscoses o amb
arbusts, muntanyes i turons costaners. Són especialment conegudes per les seves
característiques ratlles negres i blanques, que varien entre espècies i també
d'un individu a un altre, i per la seva crinera erecta.
Tret
d'algunes poblacions de zebra comuna que habiten el centre d'Etiòpia, les
zebres viuen únicament a la meitat sud del continent africà. Encara que els àmbits
de distribució de dues espècies diferents poden encavalcar-se, les diferències
en el nombre de cromosomes impedeixen que s'encreuin: les zebres de Grévy en
tenen 46, les zebres comunes 44 i les zebres de muntanya 32.
El
nom zebra deriva del nom del zevro o cavall hidruntí (Equus hydruntinus). Quan
a finals del segle XV els portuguesos començaren a explorar el litoral africà i
arribaren al Cap de Bona Esperança, trobaren uns equins ratllats que, per la
seva forma i mida, els resultaren notablement similars a les femelles dels
cavalls hidruntins, per la qual cosa els donaren el nom de zevras.
Malgrat que tenen una morfologia
similar a la dels cavalls, són més petites, amb una mida mitjana de 2,3 metres
de longitud, 1,2-1,5 metres d'alçada a l'espatlla i un pes d'uns 300
quilograms, tot i que les zebres de Grévy poden arribar a pesar fins a 450
quilograms. En aquesta última espècie, els mascles i les femelles tenen una
mida similar, però en les zebres comunes i les zebres de muntanya els mascles
són lleugerament més grans.
Com
en la majoria d'espècies animals, les femelles arriben a la maduresa sexual
abans que els mascles, i les femelles poden tenir el seu primer poltre a l'edat de
tres anys. Els mascles no poden criar fins que tenen cinc o sis anys.
Les zebres poden donar a llum un poltre cada dotze mesos, que és el temps que dura la gestació. Cuiden de les cries durant un màxim d'un any. Gairebé sempre neix un únic poltre, però molt rarament poden néixer bessons.
Les zebres poden donar a llum un poltre cada dotze mesos, que és el temps que dura la gestació. Cuiden de les cries durant un màxim d'un any. Gairebé sempre neix un únic poltre, però molt rarament poden néixer bessons.
Les
zebres tenen un excel·lent sentit de la vista; es creu que poden veure-hi en
color. Com molts ungulats, les zebres tenen els ulls als costats del cap, cosa
que els proporciona un angle visual força ample. També tenen visió
nocturna, tot i que no és tan avançada com la de la majoria dels seus
depredadors, però la seva bona oïda ho compensa.
La
zebra de muntanya és una espècie que viu en grups petits i que, a diferència de
la zebra comuna, no s'agrupa en ramats. Viu en zones àrides i muntanyoses.
Les
ratlles de les zebres són absents en el fetus, que és totalment negre. Quan neixen ja tenen les ratlles, i aquestes són més amples com més gran és
l'animal, i creixen conjuntament amb la mida del cos.
Una
teoria més recent, que té suport experimental, sosté que la coloració
disruptiva també és un mitjà eficaç de confondre el sistema visual de la mosca
tse-tse, xucladora de sang. Les ratlles també es
configuren com un sistema d’adaptabilitat per evitar que els mosquits
s’acarnissin amb aquests equins.
Zebra els cavalls pintats d'Àfrica
Pepita mitges llargues, filla d'una zebra
i un ase.
Generalment aquests animals híbrids són
estèrils.
