De
mica en mica s’omple la pica
La Niki era una foca monjo que vivia en una petita colònia a les illes
Gregues. Com que les foques monjo estaven i encara avui dia, estan en perill
d’extinció, aquests animals gaudien d' una llei de protecció, i la platja on vivien era
un petit refugi de pau i harmonia. La vida de les foques era
molt plàcida, tenien tot el que podien desitjar per ser felices, aliment en
abundància, un clima agradable, i cap humà que les molestés. Ben
aviat el nombre de foques va anar augmentant considerablement.
De totes les foques en
destacava una, la Niki que era molt creativa. Li agradava buscar pedres de
colors, petits troncs que portava el corrent marí, closques de petxines i
cargols de mar... En tenia una bonica i extensa col·lecció. Les guardava en una
petita cova que hi havia a la platja. Allà hi passava moltes estones
realitzant escultures. Apilonava les pedres amb molt de compte perquè no
caiguessin i les decorava amb ajuda de petxines, i objectes brillants.
Totes les foques coneixien
l’afició de la Niki admiraven les seves obres i respectaven la seva afició.
Però, un dia un fort temporal, es va emportar totes les obres que havia creat i
es va endur tots els objectes que tant li havia costat recollir. Quan la Niki
ho va veure es va emportar un gran disgust, i aquella tristor se li va ficar
dins el cor, això va fer que de mica en mica s’anés separant de
colònia de foques, i es passés molts de dies en un racó de la platja
sola i trista, sense l’energia i la felicitat que tant la
caracteritzaven.
Les altres foques varen intentar que s’animés, i sense dir-li res varen
començar a buscar objectes que li poguessin servir a la Niki per fer
escultures, i en varen trobar forces, també varen demanar ajuda als dofins que
hi havia a la zona, i ells varen estar encantats de col·laborar. Quan trobaven
algun material l’entregaven a les foques. Les tortugues marines també es varen
afegir a la recerca. Ben aviat al mig de la platja es podia observar
una gran pila d’objectes i pedres de tots els colors. La Niki va quedar
sorpresa, perquè no entenia el comportament de tots els animals del mar, potser
s’havien tornat tots bojos?
Les foques, varen demanar a la Niki, que amb tot els que havien
recollit construís escultures a la platja, en un lloc arrecerat, on l’aigua no se les pogués endur. I entre totes varen transportar els materials a un lloc segur.
La Niki va recuperar la felicitat, i la seva ment no deixava d'imaginar
escultures, ben aviat la platja es va convertir en un paradís d’obres d’art. On
tots els animals podien observar la creativitat de la Niki, i aprendre tot jugant
a fer composicions amb els elements que hi havia. Els que millor s’ho passaven
eren el més petits.
Les foques mai no s’haurien imaginat, que una foca tan creativa com la Niki,
amb el seu comportament, aconseguís canviar la vida de tota la colònia.
* A poc a poc tot s’acaba *
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada