L’os bru és el mamífer més gran dels Pirineus. El pes dels mascles oscil·la entre 150 i 230 kg i el de les femelles entre 80 i 150 kg. L'alçada a la creu oscil·la entre 90 -100 cm.
La seva oïda està
molt desenvolupada; el seu olfacte és excel·lent i finíssim, pot detectar a
molta distància l'aliment o l'estat sexual d'altres ossos en l'època de zel.
Aquests dos sentits l'ajuden molt en la
seva activitat quotidiana. En canvi, la vista, no la té molt desenvolupada i no
hi veu gaire bé de lluny.
Són plantígrads ( trepitgen amb tot el peu i les mans) i tenen cinc dits.
Els ossos viuen en moltes zones d' Europa, Àsia i Nord
Amèrica, però sempre amb una població fragmentada en petits nuclis.
Quan arriba l'època de zel, els mascles comencen a marcar
el seu territori. A més de metre i mig del terra, molts arbres
mostren senyals d'esgarrapades, mossegades i pelats a l'escorça.
Són senyals que utilitzen per avisar a altres mascles de que aquell territori ja
té propietari. També es freguen amb l'escorça per deixar el seu olor impregnat.
Hi ha més de 10 subèspecies d'os bru, la més coneguda
és: l'os bru nord-americà, el Grizzly (ursus arctos horribilis) És un os molt adaptable i de grans dimensions, la mida pot variar depenent de la
regió on viu. Tot i que la subespècie més gran és l'os Kodiak (ursus actos
middendorffi) Habita a les costes d'Alaska i destaca per la seva mida i pel color
marró intens del seu pelatge que és més fosc que el de l’os Grizzly. Té una
alçada de 1,5 m (a quatre potes), una llargada de 3 m i pot pesar més de 500 kg.
Os kodiak (Autor imatge S.Taheri)
Les seves urpes i anatomia ens revelen una estampa d'un
carnívor típic, però en realitat els ossos són uns devoradors de carn totalment
atípics. La seva dieta és compon entre
el 70 i el 80% d'aliments d'origen vegetal.
Són animals omnívors s'alimenten de: castanyes, aglans, avellanes, fruita, tubercles, brots tendres de plantes herbàcies, carronya, insectes, mel, bolets, aus, ous, peixos i mamífers ungulats salvatges i domèstics.
Malgrat les seves dimensions, els ossos són animals molt ràpids. Quan corren, poden arribar a velocitats properes als 50 km/h. Per aquesta raó, representen un perill important pels humans. Les femelles són particularment agressives, quan perceben alguna amenaça cap a les seves cries.
A nivell territorial, hi ha molta diferència entre femelles i mascles. Les femelles d'os bru tenen àrees d'acció molt més reduïdes, desenes de kilòmetres generalment, que s'encarreguen de protegir i explotar amb eficàcia. Els mascles, recorren centenars o milers de quilometres de bosc, incloent
les àrees de diferents femelles per assegurar una major efectivitat de fecundació.
Les distàncies són superiors en els boscos de coníferes, sobretot en països freds, com Noruega i més curtes, en boscos caducifolis, el motiu és
que troben més aliment.
Durant els mesos de tardor, es van preparant per les
precarietats de l'hivern, és comú trobar els ossos bruns en els millors punts
de pesca d'Alaska. En aquestes èpoques quan el salmó remunta el riu per
pondre els ous, els ossos aprofiten per menjar tot el que no podran menjar en
el seu període d'hibernació.
Arriben a la maduresa sexual entre els tres i cinc anys,
produint-se l'època d'aparellament amb la
primavera avançada, entre maig i juliol. Aquests animals no formen parelles,
les seves trobades només són per reproduir-se. Per augmentar les possibilitats de fecundació,
les femelles tenen la ovulació induïda, es a dir, que l'ovulació no és regular
sinó que la provoca còpula. Llavors l'òvul
fecundat queda flotant en el úter durant un parell de mesos i s'implanta
només a partir de la tardor. El període de gestació és de 9 o 10 setmanes, d'aquesta
manera, el cos de la femella es regula per donar a llum durant la hibernació, amb
la calidesa i seguretat de l'ossera. Tenen entre un i tres ossets, tot i que
excepcionalment en poden tenir quatre.
Quan
neixen, les cries d'os bru pesen al voltant de 350 grams i passen els primers
mesos aprenent a caminar dins l'ossera i alimentant-se de llet materna. Al inici
de la primavera surten a l'exterior i les mares prossegueixen amb els
ensenyaments bàsics de supervivència: rastreig, caça, pesca, recol·lecció,
defensa, localització de refugis.
Al cap d'un any, el ossos pesen entre 20 i 25 quilos, i mig any després estaran a punt per viure sols i recórrer els boscos. A partir d'aquell moment, la mare ossa tornarà a estar capacitada per quedar-se de nou embarassada i prosseguir el cicle, amb aquest espai de dos anys entre un embaràs i un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada