Un vell gos caçador, que en els seus dies
de joventut i fortalesa mai s’havia rendit davant cap animal del bosc, va
trobar un dia de cacera un senglar, que va voler agafar pel seu amo. Va
posar tot el seu ímpetu i va aconseguir mossegar-li una orella, però no el va
poder retenir per la debilitat de les seves dents i el senglar va fugir.
El seu amo, va arribar ràpidament i es va
enfadar perquè el gos havia deixat escapar l’animal, seguidament el va començar a
renyar durament.
El pobre gos que no es mereixia que el
reganyessin li va dir:
-Estimat amo, no creguis que he volgut
deixar escapar el senglar, he intentat retenir-lo com feia quan era jove, però per molt que ho desitgem
tots dos, les meves facultats no tornaran a ser les mateixes. Així que, en
comptes d’enfadar-te amb mi perquè m’he fet vell, alegra’t pels anys en
què et vaig ajudar sense descans.
Moralina : Respecte sempre la gent gran,
que encara que no puguin realitzar grans proeses, varen donar els millors anys
de la seva vida per donar-te a tu i la teva família, una vida millor.
Autor: Isop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada