Ulls sortits, potes amb ventoses,
pell rugosa i força enganxosa.
Quan es fa fosc,
la granota rauca i rauca,
en el riu o en el llac,
rac, rac,
Canta i canta
buscant parella.
De sobte, queda sorprès,
de veure-la a ella.
S’apropa a ell i li pica l’ullet.
Quina emoció, el cor se li exalta!
Perquè per fi l’ha trobada,
la seva princesa estimada.
Marta Vilà
Els Amfibis: METAMORFOSI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada