No tinc
braços ni cames,
tinc escates
però no sóc un peix,
m’arrossego
per terra com un cuc,
i quan em
veuen, tothom fuig.
Potser
temen que els mossegui,
i que els
injecti el meu verí,
però
sinó ningú no m’espanta,
sóc
pacient i cauta.
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada