Hi havia una vegada una mona que volia ser més
admirada que totes les seves companyes.
Llavors, va decidir posar-se un vestit de
coloraines de seda i un bonic barret per poder distingir-se de les altres.
Les mones del lloc, en veure-la, varen creure
que es trobaven davant d’ algú molt important i en el mateix instant li varen
començar a fer tota mena de reverències.
Enlluernades, les ignorants mones, feien tot el
que la mona vestida els demanava, caient sense donar-se’n compte en moltes i
variades tonteries.
Finalment, les mones varen observar que la roba
que portava la mona, no entrega a qui la porta ciència ni saviesa, i encara
que la mona es vesteixi de seda, la mona, mona es queda.
Moralina:
Les aparences són enganyoses; algunes vegades
ens enlluernem amb l’aspecte d’un individu ben arreglat i elegant, que ens vol fer creure que és savi i és un ignorant.
Autor: Tomás de Iriarte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada