La petita erugueta,
està molt enfadadeta;
es troba lletja i insignificant
i tot el dia se’l passa menjant.
—Quina vida més arrossegada,
no tinc cames i estic tota arrugada !
Jo voldria ser boniqueta
com una floreta.
Va passar un escarabat,
que anava molt mudat.
-Què et passa erugueta?
No ploris, pobreta !
—No sóc gens agraciada,
i sempre estic molt afamada.
Menjo i menjo sense parar,
i el meu estómac no para de rondinar.
—Menja, menja erugueta,
que et faràs gran i boniqueta.
Això t’ho diu un escarabat
que mai s’ha equivocat !
—Ben aviat faràs un saquet
que serà molt calentó i tovet.
Molts dies dormiràs
fins que un feliç dia et despertaràs.
—I llavors no hi haurà cap cosa més bella,
tu seràs una meravella !
Una papallona de mil colors,
més bonica que les flors.
—Gràcies escarabat,
el dia m’has alegrat !
Me’n vaig a buscar una fulleta,
que ja començo a tenir ganeta.
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada