Un fred dia d’hivern, un ase anhelava la
primavera, perquè durant aquella estació menjava herba fresca en comptes de
palla seca que li donaven a l’estable. Mica en mica va arribar l’esperada estació,
i amb ella l’herba tendra en abundància; però l’ase va tenir de treballar el
doble, i no va trigar en avorrir-se de la primavera i va anhelar l’estiu. Quan
es varen complir els seus desitjos, la seva condició no va millorar, ja que
tenia de carregar farratge i verdures tot el dia, i per acabar-ho d’adobar, la molèstia
de la calor. Només li quedava l’arribada de la tardor. Però quan arribà la
tardor, va tenir de carregar sacs de blat, cistells de pomes, feixos de llenya
i altres provisions, i l’ase molt descontent es va posar a sospirar:
" Durant l’hivern per fi, podré descansar, encara que el menjar no sigui tan bo i abundant. "
Moralina:
Conformar-nos
amb la nostra sort, és el secret de la felicitat.
Autor: Isop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada