esturió comú -Acipenser sturio
L’esturió,
científicament conegut com Acipenser, és un
gènere que inclou al voltant de 20 espècies, totes amb característiques força similars, entre les que hi ha l'esturió comú (Acipenser sturio).
Autor imatge: Eric Engbretson
Aquest
peix ja existia fa 250 milions d’anys. El seu hàbitat està associat als grans
sistemes fluvials de l’hemisferi nord, al mar Negre, Caspi, també a Amèrica del Nord i Europa.
Autor imatge: Own work
Tenen
el seu cos guarnit de cinc rengleres longitudinals d'escuts ossis. El seu cap
està envoltat per un sòlid escut d'óssos dèrmics. La boca (petita, inferior i
desproveïda de dents) té una forma de trompa que els permet escorcollar el llot
per alimentar-se principalment d’ invertebrats: petits crustacis, mol·luscs, cucs…
Autor imatge: Own work
Tenen
un desenvolupament molt lent, però poden mesurar fins 5 m de longitud i pesar
480 kg.
Poden
viure fins a 100 anys. Els seu esquelet està format principalment per cartílags
i no tenen escates.
Els
esturions no es reprodueixen abans dels 10 anys en el cas dels mascles, i cap
als 15 anys en el cas de les femelles.
Autor imatge: Daniel Döhne
L’esturió comú habita al mar a força profunditat; a
l’estiu puja pels rius, per pondré els ous. El nombre d’ous pot oscil·lar entre
300.000 i 2 milions, un cop feta la posta, torna a la mar. Les cries romandran al
riu fins els 2 anys i després marxaran al mar.
L’autèntic
caviar s’obté de l’esturió. Cada vegada
més piscifactories es dediquen a la producció de caviar, les espècies d’esturió
que més s’utilitzen són: Beluga, Osetra, Sevruga... Els
ous són de color negre, gris clar o fosc.
En estat salvatge, l’espècie està greument amenaçada per la destrucció
del seu hàbitat, la contaminació i la sobrepesca. La creació de barreres en les
seves rutes migratòries, redueixen el seu èxit reproductiu i fragmenten les
poblacions, particularment per les preses d’energia hidroelèctrica.
Cria d'Esturions per l'obtenció de caviar a Argentina
Un Esturió al Panamà
L'esturió un peix pràcticament extingit a l'Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada