Diuen
que hi havia una vegada un rei que volia anar a pescar i va cridar al
pronosticador del temps i, aquest li va dir:
-Vagi
tranquil majestat, que no plourà!
Com
que la promesa del rei vivia a prop del riu, la va convidar; i ja de camí,
varen trobar un camperol dalt d'un burro que, en veure al rei li va dir:
—Senyor
meu, és millor que torneu a palau, perquè plourà moltíssim!
Per
descomptat que el rei va seguir el seu camí, pensant:
«Què sabrà aquell pagesot, si jo tinc un
especialista molt ben pagat i, em va dir tot el contrari. Hi anem i fora
romanços».
I així ho va fer.
I
sabeu què va passar? Doncs, que va
ploure a bots i barrals.
El
rei i la seva promesa van quedar ben xops.
Molt
enfurismat el rei va tornar a palau, va acomiadar el pronosticador del temps i
va fer cridar el pagès.
Li
va oferir el lloc que havia deixat el pronosticador, però el camperol li digué:
—Senyor
meu, jo no en sé res d'això, el que passa és que el meu burro, quan té les
orelles avall, plou.
Aleshores
el rei va contractar el burro.
Moralina:
I
vet aquí, que així va començar el costum de contractar burros com a assessors,
que des d'aleshores tenen els llocs més ben pagats del govern.
Autor: desconegut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada