diumenge, 14 de febrer de 2021

EL BUFAFORATS





El bufaforats, borinot carter, papallona colibrí, barrinol ros o mosca boja, és una papallona diürna de la família dels esfíngids.




 És relativament petit, fa només 3,5 cm de llarg. El cos i la part anterior de ales  és de color gris. La part posterior de les ales és d' un color taronja viu que contrasta amb els altres tons del cos. La cua és peluda amb taques blanques i negres. Aquests colors vius no es veuen quan el borinot està en repòs.



Té la trompa llarga, amb la que xucla el nèctar de les flors. És freqüent en països de clima temperat. La seva distribució és molt àmplia a Europa i Àsia.




Es pot trobar dins de les zones urbanes a jardins, parcs i fins i tot xuclant les flors dels balcons. Així i tot, prefereix els prats florits i les zones de matoll durant la floració. El seu vol és molt brogidós, podem sentir el soroll que fa el ràpid aleteig de les seves ales.






El bufaforats no necessita posar-se a les flors; es manté suspès a l’aire o bé avança en línia recta endavant o endarrere pel batec rapidíssim de les ales. Mentre s’aguanta immòbil a l’aire desenrotlla l’espiritrompa i xucla el nèctar del fons de les flors tubulars. És un gran pol·linitzador.

Aquest insecte mou les ales a una velocitat de 80 vegades per segon, gairebé imperceptible per l'ull humà. El vol i els moviments del bufaforats són molt similars als del colibrí.



Durant el mes de juny podem observar fàcilment algun bufaforats. Tot i el seu aspecte tan estrambòtic, no hem de tenir por d’aquest insecte perquè és inofensiu.


Les seves capacitats visuals s’han estudiat, i s’ha demostrat que tenen l’habilitat de diferenciar els colors. Tornen als mateixos camps de flors aproximadament a la mateixa hora tots els dies i pol·linitzen moltes flors, especialment les que tenen una gran quantitat de nèctar, com el xuclamel  i la Buddleia. El seu requisit d’hidrats de carboni per impulsar el moviment ràpid i constant de les ales és tan fort, que es segueix alimentant fins i tot durant l’aparellament.


Els bufaforats  passen l’hivern com arnes adultes s'amaguen en esquerdes, entre les roques, arbres o edificis i migren amb els vents que bufen del sud, des del Mediterrani i el Nord d’Àfrica  per passar els mesos més càlids al nord d’Europa i Àsia.



Reproducció:

Després de l'aparellament, la femella pon els ous sobre les fulles de les plantes del gènere Galium (espunyidelles o espunyideres) i també mostra preferència amb la rogeta (Rubia peregrina). Els ous són de color verd pàl·lid, camuflant-se bé a la planta. Les erugues són de coloració groc pàl·lid amb dues franges grises i es tornen verdes a mesura que creixen. Són relativament grans i tenen una banya en el segment posterior, igual que les erugues d'altres esfíngids, i es mouen molt lentament.

La crisàlide és marró i es troba enganxada a les fulles de la planta hoste o a terra entre les fulles seques d'aquesta mateixa planta.


El seu cicle de vida complet és de 4 mesos. És llarg en comparació amb el que tenen altres espècies de papallones que és molt menor.






El fals colibrí






Com vola?



Cap comentari:

Publica un comentari