I.lustració: Jorgina Juvé
(http://jorginajuve.com/ @jorg_and_gina): https://twitter.com/jorg_and_gina/status/1049922145470550016
L’ESQUIROL I ELS AGLANS
Hi havia una vegada un
esquirol que vivia en un bosc petit de Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de
tot el bosc i un porc senglar vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de
color marró clar i el porc senglar, de color marró fosc. L’arbre tenia una
escala feta de troncs perquè el porc senglar pogués pujar a la casa de
l’esquirol, que era molt més petita que la del porc.
Cada dia sortien els dos a buscar aglans, el porc senglar
per terra i l’esquirol pels arbres.
A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc senglar tenia
cent trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol
quaranta-sis bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè
el porc senglar tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés
l’hivern i el porc senglar li va preguntar:
—Per què estàs trist durant tants de dies i no vas a
buscar aglans, que és la cosa que t’agrada més?
L’ esquirol no li va contestar i se’n va anar saltant
pels arbres. Semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia per què.
El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va
tornar a preguntar:
—Per què t’has enfadat amb mi?
L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va
respondre sanglotant:
—Perquè tens més menjar que jo.
El porc senglar va tornar a casa seva i pel camí va agafar
uns quants aglans. L’esquirol, quan va tornar a casa seva es va trobar a la
porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac era ple... d’AGLANS!!!
A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “Porc
senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va
fer una abraçada i un petó tan fort que el porc es va posar vermell com un tomàquet,
i li va dir a l’esquirol:
—A partir d’ara compartiré el menjar amb tu!
Autor del conte: Enric Vergés Bruguera,
9 anys, abril 2020
L'Enric amb només 9 anys ha escrit aquest preciós conte!!!
Que ha guanyat el concurs de:
L'Associació Sociocultural Mont-ras al Cor.
Moltíssimes gràcies a l'Enric i la seva mare la Maria, per voler compartir-lo en aquest blog i, que el puguin llegir altres persones.
Enhorabona pel premi !!!
Molt petons i no deixeu mai de somiar...
Marta, estem molt contents de la publicació del conte de l'Enric al teu magnífic blog.
ResponEliminaMoltes gràcies també, a la Jorgina Juvé per la seva preciosa il·lustració que sempre ha acompanyat al conte.
Maria, gràcies a vosaltres per aquest bonic conte! També vull donar les gràcies a la Jorgina Juvé, per aquesta fantàstica il·lustració, que li va com anell al dit al conte.
EliminaUna abraçada de part meva!