El llop, la mare cabra i el cabrit

Il·lustració: Milo Winter

La mare Cabra va anar un matí al mercat, per buscar provisions per la seva llar, abans de marxar li va dir al seu fillet:

—Tingues cura de la casa, fill meu! I no deixis entrar a ningú, tret que et doni aquesta contrasenya:

—A baix el llop i tota la seva raça!

Curiosament, un llop que s'amagava a prop va escoltar el que havia dit la cabra. Així que, tan bon punt va perdre de vista la mare cabra, va anar cap a la porta i va trucar.

—A baix el llop i tota la seva raça! —va dir el llop suaument.

Era la contrasenya correcte, però quan el cabrit va mirar per una esquerda que hi havia a la porta, va veure una figura allargada a fora i va desconfiar.

—Mostra'm la pota blanca —va dir—. O no et deixaré entrar.

Una pota blanca, és una característica que pocs llops poden mostrar i, per tant, el llop va haver de marxar mort de gana.

—Dues contrasenyes són millor que una! —va dir el cabrit, quan va veure que el llop marxava cap al bosc.

 Autor: Isop