Una nit, una mosca es va aturar en un pot ple de mel, va començar a menjar-se-la per la vora del pot, però de mica es va anar separant de la vora i va entrar desprevinguda a dins el pot, fins que va quedar atrapada. Les potes i les ales se li havien enganxat a la mel i no podia sortir.
Just
en aquell moment, una papallona de nit va
passar volant i, va veure com la mosca forcejava per alliberar-se, llavors li
va dir:
—Oh
mosca insensata! Era tanta la teva gana que mira com has acabat! Si no fossis
tan llaminera no et trobaries en aquesta situació.
La
pobra mosca no sabia com contestar a les veritats que li deia l’arna i va
seguir lluitant. Al cap d’unes hores, va veure l’arna a la vora d’una foguera,
captivada per les flames; la papallona volava cada vegada més a prop de les
flames, fins que es va cremar les ales i no va poder tornar a volar.
—Què!
—va dir la mosca—. També ets una insensata? Em vares criticar per menjar mel,
però la teva saviesa tampoc t’ha impedit jugar amb el foc.
Moralina:
Pensa
en els teus propis errors abans de criticar els altres.
Quan el començava a llegir em recordava a la faula d'en Samaniego que la meva mare em recitava de petita "Las Moscas"... La coneixes?
ResponEliminaSí que la conec. Tant Samaniego com la Fontaine varen fer adaptacions en vers molt boniques de les faules d'Isop. És curiós com aquestes faules sobreviuen al pas dels anys. Un petó molt gran Maria!
ResponElimina