Hi havia una vegada, una guineu que era
molt bondadosa i confiada. Totes les coses que li explicaven els animals del
bosc, se les prenia molt seriosament i no sabia diferenciar si li deien una
veritat o una mentida. I si algun animal intentava posar-li en qüestió alguna
cosa que algú li havia dit, la guineu es posava sempre en guàrdia i defensava
la persona que li havia donat la informació, amb dents i urpes.
Un dia, la guineu va escoltar molt
atentament una historia, que li va explicar un cérvol sobre la font de la
felicitat, que feia així:
En un lloc secret d'un bosc màgic, hi ha
un gran llac d'aigües cristal·lines i pures. El que fa especial aquest lloc, és
l'aigua que brolla d'una font que es troba molt ben amagada entre la vegetació
del bosc. A simple vista, sembla una font normal, però quan un prova la seva
aigua, s'adona com el seu cos s'omple d'energia i se sent
molt feliç. Diuen, que hi ha tastat aquesta aigua, mai més l'ha deixat de
prendre perquè nota els beneficis terapèutics que li aporta a
la ment i al cos: percep molta pau, harmonia, plaer, ganes de viure i també de riure.
I fins i tot expliquen, que si un
animal és molt poruc es torna valent i si és indecís es torna
decidit...
Al llarg dels anys, molts animals l'han
buscat, però són pocs els que l'han aconseguit trobar.
Aquesta història, me la va explicar un amic
meu i, em va prometre que era ben certa —va dir el cérvol.
La guineu estava meravellada amb aquella
història tan màgica i va pensar que el que li havia explicat el cérvol, era
veritat.
I durant molts anys, va estar viatjant per
tot el món, buscant la font de la felicitat. La guineu cada vegada se sentia més
infeliç, perquè havia trobat centenars de fonts, a la Xina, a la Índia, al Nepal..., però cap aigua de les que havia tastat, no l'hi havia aportat cap sensació de
les que li havia descrit el cérvol.
Cert dia, en que la guineu estava molt
desanimada buscant la font de la felicitat, va veure un animal que la va
sorprendre, perquè semblava molt feliç. Era un os bru, tenia un aspecte molt pintoresc,
perquè portava una bufanda vermella lligada al coll. Però el que li va cridar
més l'atenció, va ser la seva cara, els seus ulls tenien una gran brillantor i
la seva boca mostrava un gran somriure. Llavors, la guineu va pensar que aquell os, segur que sabia on era la font de la felicitat i va decidir anar a parlar
amb ell.
—Bon
dia —li va dir la guineu—. Et puc fer una pregunta?
—I tant
—va respondre alegrement l'os.
—Se't
veu una persona molt feliç!
—Doncs
la veritat és que ho soc molt!
—I
quin és el motiu de la teva felicitat?—va preguntar la guineu encuriosida.
—El
motiu de la meva felicitat, és que gaudeixo del dia a dia, m'encanta la tardor,
veure com cauen les fulles, observar els ocellets del bosc, gaudir de les
petites coses, reposar sota els arbres i somiar llocs màgics on no he estat mai.
També m'agrada ajudar a alguns animals que han tingut un accident, com aquest
petit ocellet, que fa uns dies es va fer mal en una ala, i ara, ja la té
totalment curada. Oi que sí ocellet!
—Saps
on és la font de la felicitat? —va preguntar la guineu.
—No.
No n'he sentit parlar mai d'aquesta font. Però de veritat creus que la
felicitat te la donarà una font? És una mica absurd el que em dius...
—No,
no és absurd, és una història que em varen explicar, i jo sí que me la crec.
—Dons
tu mateixa —va respondre l'os. No sé que et varen explicar, però el que has de
saber és que la felicitat és dins teu. Quan la teva ment estigui en calma
experimentaràs felicitat. Si fas coses que t'agraden, també sorgirà de tu la
felicitat o, si ets generós amb els altres et sentiràs bé amb tu mateix.
—La
guineu va escoltar l'os, i va reflexionar
un moment sobre el que li havia dit. Les respostes que li havia donat
eren força coherents i semblava que deia la veritat.
Però després, va desconfiar, i va pensar:
"I si l'os m'està enganyant? I si sap on és la font
de la felicitat, i no m'ho vol dir?"
Arran d'aquell succés, la guineu va decidir seguir buscant la font de la felicitat. I diuen que la va buscar per molts de llocs... Envejant trobar la felicitat en una cosa material, com una font. I sense gaudir, de totes les experiències i aventures, que li havien ocorregut al llarg del seu viatge.
Autora del conte: Marta Vilà
Molt bonic Marta i molt cert... M'encanten els teus contes i faules!
ResponEliminaMoltes gràcies Maria!!!
ResponEliminaEl teu blog: Històries de Palafrugell, és molt interessant i ple de curiositats.
Una abraçada de part meva!