LES LLETRES: K

<a href="https://es.vecteezy.com/vectores-gratis/ilustraci%C3%B3n">Ilustración Vectores por Vecteezy</a> 

La kiwi Amanda

viu a Nova Zelanda,

li agrada molt caminar,

i  porta  un estil de vida kumbaià.

 

Amb els seus amics fa excursions

i  canten plegats moltes cançons.

Després de sopar fan una foguera

i  toquen l’ukele amb molta fal·lera!

Marta Vilà

L' OCA

Hi ha vàries races d’oques, però les més conegudes són l’oca salvatge, gran voladora, que quan canvien les estacions migra de les regions fredes a les càlides i, a l’inrevés. I l’oca comú, de plomatge gris o blanc.

Les oques salvatges es troben en diversos punts del planeta en destaquen algunes parts d’Àsia, com Rússia, Mongòlia, Xina i Àsia Central. Escull aquestes destinacions per passar els estius i, durant l’hivern, sol migrar cap al sud d’Europa on les temperatures són més càlides. Entre els llocs on fa més calor on migren es troben alguns països d’Àfrica com Marroc, Tunísia i Algèria.

Volen en bandada formant una V, els científics han descobert que volant d’aquesta manera cada ocell quan bat les ales, produeix un moviment d’aire que ajuda al company que va al darrere. Volant en V, tot el grup augmenta un 70% el seu poder de vol en comparació de si volessin individualment. Les oques que van últimes estimulen amb sons a les que van davant. El líder del grup quan es cansa passa a un dels llocs posteriors  i una altra oca pren el seu lloc.

Quan una oca es posa malalta o cau ferida, dos dels seus companys surten de la formació per ajudar-la i protegir-la i es queden amb ella fins que estigui en condicions de volar o fins que mori.

Les ales de les oques són molt grosses,  de fet mesuren gairebé dos metres. Aquesta adaptació permet que volin molt ràpid a una velocitat regular d’uns 48 km/h. Però,  en les seves migracions, arriben als 60 km/h.

Les oques posseeixen un instint molt peculiar: després d’haver estat anys viatjant, tornen al lloc on varen néixer. De fet, poden recórrer quilòmetres i quilòmetres només amb l’únic objectiu d’aparellar-se i procrear exactament a la zona on elles varen créixer.

Són herbívores. Sobretot mengen herba i llavors que contenen molta fibra. Quan pasten pels camps ingereixen petites pedres que faciliten la seva digestió.

També poden menjar fruita, arrels i verdures... No es bo que mengin pa perquè s’engreixen fàcilment i és d’escàs valor nutricional.

Les oques de granja volen molt poc o gens,  perquè han estat seleccionades  per aquesta funció i els seus cossos pesen massa per poder volar a gran altura.

És una au molt peculiar que presenta dots de guardiana. En alguns llocs del món, a les guerres es va utilitzar d’alarma quan els enemics s’aproximaven; també és un animal molt ordenat, ja que camina en fila juntament amb les seves companyes.

Davant d’una possible amenaça les oques agiten les ales i bufen. Defensen les seves cries davant qualsevol perill, fins i tot poden atacar alguna persona si es senten intimidades. Cal anar amb compte si ens mostren aquest signes d’alerta i separar-nos per no prendre mal.

De colors variables, són ocells entre mitjans i grans, però més petits que els cignes i amb el coll més curt. Les potes, moderadament llargues i situades prou al centre del cos,  els fan bons caminants, amb capacitat per córrer. 

S’emparellen de per vida, però si la seva parella mort, en buscarà una altra. Depenent de la ubicació,  l’època de cria comença a mitjans de març finals d’abril. Fan el niu a terra, en un forat que tapissen parcialment. Posen entre quatre i sis ous en una sola niada a l’any (generalment ponen un ou cada 24 hores). La incubació la realitza la femella, mentre el mascle vigila els voltants del niu. L’eclosió es produeix després de 27 a 29 dies. Els pollets triguen desarrollar-se entre 50 i 60 dies. Normalment els juvenils es queden amb els seus pares fins la següent època de cria i fan junts la migració.

Forces oques recent nascudes estan cobertes de plomissol groc oliva a la part superior i groc fosc a la part inferior, posteriorment canvia a un plomissol gris marronós més uniforme. El seu bec inicialment és gris negrós i es va tornant groc. Les seves potes són de color gris. Els juvenils són més marronosos, tot i que es diferencien dels adults per la falta de taques negres al ventre.

Les oques muden les plomes un sol cop a l’any.

L’Oca domèstica és una subespècie que prové de l’oca gris salvatge. Tenen una esperança de vida de 17 anys.

Oques, característiques i curiositats

El vol de les oques

Naixement d'oques, revisió d'ous

LES LLETRES: L

La lèmur Honòria,

ha tingut un lapsus de memòria,

s’ha menjat una larva d’insecte

que tenia bon aspecte.

 

Però la larva en qüestió

li ha provocat una intoxicació,

es veu que era verinosa

i  li ha deixat la visió borrosa.

 

Ara no recorda que és la líder del grup,

només diu ximpleries

i es comporta com les cries.

Marta Vilà

 

LA CAÇA

Un dia, un duc va sortir a caçar al bosc, acompanyat per un seguici de nombroses persones, entre soldats de cavalleria i servents. Llavors van trobar un arbre, en el seu tronc hi havia dibuixada una diana, amb cercles que s’estrenyien. En el centre, va veure clavada una fletxa. El duc es va sorprendre i va dir:

—Qui serà l'excel·lent arquer que ha aconseguit clavar aquesta fletxa d’una forma tan exacte? M’encantaria coneixe’l !

Varen seguir caminant alguns quilòmetres quan de sobte, es varen trobar un nen petit que portava un arc a la mà i unes fletxes. El duc va preguntar-li si havia estat ell el que havia clavat la fletxa i, el nen va dir-li que sí que l’havia clavat en el tronc d’un arbre.

—Quina meravella! —va exclama llavors el duc—. Tan petit com ets!  Però, espera… No serà que t’has acostat a la diana per clavar-la al centre?

—No senyor —va dir el nen—. La veritat és que vaig disparar de lluny. Ho juro!

—Increïble! —va dir el duc—. A partir d’ara formaràs part del meu seguici de caça. Però digue’m  una cosa…, com has aconseguit tenir aquesta espectacular punteria?

—Molt fàcil —va contestar el nen amb molta naturalitat—. Primer vaig disparar la fletxa i després vaig pintar la diana al seu voltant.

 

Moralina:

Les coses a vegades no són el que semblen. En ocasions traiem conclusions amb rapidesa sense adonar-nos que les aparences enganyen.

Autor desconegut

Font: tucuentofavorito.com

LES LLETRES: M

 

El  mussol Robinson

aquest matí ha tingut un malson.

En el seu somni era malvat, mafiós…

i  manava els animals fins  i  tot  a l’os.

 

Es feia portar manduca  de la més fina,

i  no els hi donava ni una propina,

però la seva conducta li portava malastrugança,

 tots els animals  li tenien set  venjança.

Marta Vilà