LA CAÇA

Un dia, un duc va sortir a caçar al bosc, acompanyat per un seguici de nombroses persones, entre soldats de cavalleria i servents. Llavors van trobar un arbre, en el seu tronc hi havia dibuixada una diana, amb cercles que s’estrenyien. En el centre, va veure clavada una fletxa. El duc es va sorprendre i va dir:

—Qui serà l'excel·lent arquer que ha aconseguit clavar aquesta fletxa d’una forma tan exacte? M’encantaria coneixe’l !

Varen seguir caminant alguns quilòmetres quan de sobte, es varen trobar un nen petit que portava un arc a la mà i unes fletxes. El duc va preguntar-li si havia estat ell el que havia clavat la fletxa i, el nen va dir-li que sí que l’havia clavat en el tronc d’un arbre.

—Quina meravella! —va exclama llavors el duc—. Tan petit com ets!  Però, espera… No serà que t’has acostat a la diana per clavar-la al centre?

—No senyor —va dir el nen—. La veritat és que vaig disparar de lluny. Ho juro!

—Increïble! —va dir el duc—. A partir d’ara formaràs part del meu seguici de caça. Però digue’m  una cosa…, com has aconseguit tenir aquesta espectacular punteria?

—Molt fàcil —va contestar el nen amb molta naturalitat—. Primer vaig disparar la fletxa i després vaig pintar la diana al seu voltant.

 

Moralina:

Les coses a vegades no són el que semblen. En ocasions traiem conclusions amb rapidesa sense adonar-nos que les aparences enganyen.

Autor desconegut

Font: tucuentofavorito.com