A la iguana
Priscilla
li agradaria
viure en una bonica illa,
imagina que pren el sol a la voreta del mar,
i busseja entre
les aigües i es fa un tip de nedar.
Quina imatge més idílica!
Però de sobte,
un soroll intens l’ha espavilat,
i ha tornat a la
seva trista realitat,
per poc no l’han atropellat en un parc de la ciutat!
Marta Vilà
Al cap li deuen revenir els records de les Galàpagos, que un bon dia ha va deixar, però qui ho sap, potser hi haurà de tornar...
ResponEliminaPot ser sí que hi haurà de tornar, perquè la vida a la ciutat cada cop és més estressant.
ResponEliminaSón amables els animalons una mica arronsadets, com si es protegissin de mostrar massa el cos. Tinc una marmota de peluix, de la Vall de Boí, i un eriçó, que gairebé es fa una bola... com els castors que tu mostres i que tanta i important feina saben fer... Moltes gràcies per les teves amables paraules. En la soledat, tenir amics conforta.
ResponEliminaI tant Olga, les mascotes són una excel·lent companyia, n'hi ha de tota mena i per tots els gustos. S'agraeix la companyia que fan quan ens sentim sols.
ResponEliminaMolts petons i una forta abraçada!