EL CEL I L' INFERN

 

Diu una antiga llegenda xinesa que un  dia un deixeble va preguntar al seu mestre:

—Quina és la diferència entre el cel i l’infern?  

El mestre li va respondre:

—És molt petita, però té grans conseqüències. Vine et mostraré l’infern.

Varen entrar en una habitació on un grup de gent estaven asseguts al voltant d’una gran caldera d’arròs, tots estaven famolencs i desesperats... No es podien acostar a la caldera per la gran escalfor que desprenia i per poder menjar cada un tenia una cullera que arribava fins la caldera, però la cullera tenia un mànec tan i tan llarg, que no podien emportar-se el menjar a la boca; la desesperació i el sofriment eren terribles.

—Vine, ara et mostraré el cel —va dir el mestre al cap d’una estona.

Varen entrar en una altra habitació, idèntica a la primera: la caldera d'arròs, el grup de persones, les llargues culleres..., però allà estaven totes felices i ben alimentades.

—No ho entenc —va dir el deixeble—. Per què aquí són feliços, mentre que a l’altra habitació on tot és igual són desgraciats?

El mestre va somriure i li va dir:

—Ah, no te’n has adonat? —va preguntar—. Com  que les culleres són tan i tan llargues, i no els permeten emportar-se el menjar a la seva pròpia boca, aquí han après a alimentar-se els uns als altres.

La Xina