EL TIGRE I EL CONILL

 

Un conill estava molt tranquil descansant en un prat, quan de sobte, un tigre se li va acostar sigil·losament per darrera i quan estava a punt de cruspir-se'l, el conill li va dir:

—Si us plau tigre no em mengis! Soc molt petit i prim i, amb mi no et quedaràs tip.

Llavors el conill va veure unes grans pedres hi havia dalt de la muntanya i va tramar un pla.

—Allà dalt hi tinc unes vaques molt grosses i te'n puc regalar una.

El tigre es va quedar pensatiu i va contestar:

—Està bé. Si em dones una vaca ben grassoneta et perdono la vida.

El conill es va posar molt content i li va dir:

—Quan sigui dalt del cim de la muntanya et faré una senyal amb la pota, serà el moment en què t’hauràs de preparar perquè faré baixar la vaca que t'he promès. Llavors obra bé els braços per poder atrapar-la.

El conill va pujar a la muntanya va fer el senyal al tigre i aquest es va preparar, amb l’ajuda d’una branca que va trobar, el conill va fer palanca i va aconseguir fer rodolar una enorme pedra cap avall en la direcció del tigre, mentrestant el conill cridava:

—Ja ve la vacaaaaa! Ja ve la vacaaaa!

El tigre es va posar molt content i obria bé els braços i com que no tenia gaire bona vista, quan es va adonar que en comptes d’una vaca, era una enorme pedra el que baixava per la pendent ja va ser massa tard i, la pedrota li va passar pel damunt i el va deixar ben aixafat com una coca de blat de moro.

Mentrestant, el conill que ho estava observant tot, va aprofitar el moment per fugir del ferotge enemic i es va perdre fent saltets alegrement, content del seu triomf.

El tigre va sobreviure a l'incident, però durant forces dies va estar molt adolorit per l'impacte de gran  pedra i, decebut amb ell mateix per haver caigut en el parany del conill.

Moralina:

Les aparences enganyen. No jutgis a ningú per la seva mida, sinó per la seva astúcia i  intel.ligència.

Faula de Veneçuela