 |
| Grua comú |
Les
grues són unes de les aus més grosses d’Europa. Els adults poden mesurar 120 cm
de longitud i pesar fins a 6 kg. Aquestes boniques aus de potes llargues volen a
molta altura amb una gran elegància i, emeten un trompeteig molt sorollós que s’escolta a un
quilòmetre de distància.
Cada
any, milers de grues procedents del nord d’Europa volen cap el sud per passar l’hivern
seguint diferents rutes i fent parades en diversos llocs durant el camí, per alimentar-se
i descansar fins que arribin al seu destí. Llavors, quan arribi la
primavera faran el viatge de tornada
cap al nord.
Les grues
són aus importants en la cultura popular de diversos països. En alguns, fins i
tot, les consideren símbols. Es coneixen 15 espècies que pertanyen a la família
Gruidae. Les grues s’assemblen als agrons, però no pertanyen a la mateixa família i, elles són més fines, especialment
quan volen amb el seu llarg coll ben estirat.
Es
troben presents a tots els continents, a excepció de l’Antàrtida i Amèrica del
Sud. En el continent Asiàtic és on troba la major diversitat amb un total de 8 espècies,
seguit d’Àfrica amb 5 espècies residents, que augmenten a 6 durant l’estiu amb les
migracions i, Austràlia, Europa i Nord Amèrica amb 2 espècies.
Les
grues no són gaire maniàtiques amb el menjar, s’alimenten sobretot de cereals i
parts de plantes com: fulles, tiges, llavors o baies, també d’escarabats,
cargols i altres petits animalons.
 |
| Grua damisel.la |
Són una de les espècies més sorolloses que hi ha, una sola ja fa soroll;
però si s’ajunten dues i criden, sempre sembla que es barallin; i una dotzena fan un gran rebombori.
Com d’altres ocells migradors volen en forma de “V”, en aquesta formació, l’abast del vol de la bandada augmenta un 70% en relació a un ocell volant sol. Quan un au surt de la formació, sent la resistència de l’aire i la dificultat de volar individualment, per aquest motiu torna a la bandada el més aviat possible, per aprofitar les avantatges aèries que li comporta el vol en formació i també per rebre l’escalf i la protecció del grup.
 |
| Grua japonesa |
Podem considerar que les grues són
espècies semi-aquàtiques, ja que es passen el dia i s’alimenten preferentment
en terra, però per la nit es refugien en aigües poc profundes i també la cria
la realitzen en aiguamolls, per això aquests ecosistemes són importantíssims
per elles.
Les grues
coronades de coll gris són aus no migratòries i que viuen en grup, però quan
arriba l’època de cria es separen i busquen una parella, que serà la mateixa durant
tota la vida. És una de les grues més abundants d’Àfrica però la seva població ha
disminuït un 15% en les últimes dues dècades.
 |
| grua coronada de coll gris |
S’enfronta a
la degradació de la seva àrea de reproducció i, a més a més, són perseguides pels
grangers, ja que aquests veuen les grues com una amenaça pels seus cultius. Les
grues solen envair els cultius i s’alimenten dels brots tendres de les plantes
de blat de moro.
Durant la
nit dormen en els arbres, evitant d’aquesta manera l’atac dels depredadors.
No totes les
grues migren, normalment ho fan les que resideixen en els països més freds.
En època de
cria són territorials i tenen una parella de per vida, però si després de
diversos intents la parella no aconsegueix procrear desfan la relació i es tornen a emparellar de nou.
 |
| Grua canadenca |
La
maduresa sexual de les grues s’estima que arriba entre els 3 i 6 anys. Quan bé
el bon temps, les parelles escullen un lloc tranquil per fer el niu entre les plantes pròximes
a la vora de l’aigua. La femella prepara el niu amb una pila de tiges i fulles.
La posta, sol constar normalment de 2 ous. La incubació dura 1 mes, la femella
es pinta l’esquena amb fang durant aquesta etapa per passar desapercebuda entre
la vegetació. La parella protegeix els ous i participa en la criança dels
polls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada