 |
| Il.lustració: Milo Winter |
El vent
del nord i el sol varen tenir una discussió sobre quin dels dos era més fort i
poderós. Mentre discutien van veure un caminant que portava posat un abric.
—Aquesta
és la nostra oportunitat de provar el nostre poder i fortalesa —va dir el vent
del nord —. Veurem qui dels dos és capaç d’aconseguir que el caminant es tregui
l'abric. Qui ho aconsegueixi serà reconegut com el vencedor.
—D’acord
va dir el sol—. Comença tu.
Llavors,
el vent fred del nord va començar a bufar i rebufar, amb el primer cop de vent,
les vores de l'abric es varen separar del cos del caminant. Però va succeir, que
com més fort bufava el vent, més fort subjectava l'home el seu abric contra el
seu cos. Al cap de força estona, el vent veient-se incapaç d'aconseguir-ho va
cedir el torn al sol.
El sol va començar a brillar. Al començament els seus raigs eren suaus; donant una sensació agradable d'escalfor, sobretot després del fred vent del nord i, al cap d’un moment el caminant es va descordar l’abric. Llavors els raigs del sol es varen anar tornant cada cop més i més càlids. L’home es va eixugar el front i va prosseguir el camí feixugament i, quan ja no va poder aguantar més la forta calor, es va treure l'abric i es va estirar sota l'ombra d’un arbre que hi havia a la vora del camí per recuperar les forces.
El sol havia guanyat!
 |
| Il.lustració: Milo Winter |
Moralina:
La persuasió i el raonament són molt millors que la força i la violència.
No la coneixia aquesta faula Marta. Moltes gràcies per publicar-la!
ResponEliminaJo sí que la coneixia. És molt curiosa i original.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu Maria pel comentari.