diumenge, 20 de novembre de 2022

EL TURÓ



El turó pertany a la família dels mustèlids i el parent domèstic del turó és coneix amb el nom de fura o furó, molts cops integrat en el paper de mascota, però l’espècie salvatge i original, és més difícil de veure ja que és estrictament nocturn i, per fer-ho més difícil es mou entre arbustos i especialment entrant i sortint de forats. Aquesta espècie està totalment lligada a cursos i masses d'aigua, prats humits inundables temporalment, especialment si són rics en canals i séquies tradicionals i bardissars.




Als nostres boscos de ribera i zones d’aiguamolls, rics en biodiversitat, juntament amb zones agrícoles ben conservades i alguns boscos pirinencs, sobreviu avui dia, una petita població d’un dels mamífers que passa més desapercebut i que menys atenció ha rebut al llarg de les darreres dècades: el turó o altrament dit Mustela putorius.



Turó albí

El turó s'alimenta d'amfibis, conills, petits rosegadors... Cal destacar que malgrat ser una espècie típica de rius i zones humides, consumeix peixos tan sols molt ocasionalment.


 A Catalunya en els darrers 40 anys ha desaparegut de més del 80% de la seva antiga àrea de distribució.

Bona part del territori s’ha transformat els darrers anys quasi irreversiblement esdevenint una zona molt urbanitzada, ocupada per models de producció agrícola intensiva i travessada per carreteres secundàries amb molta afluència de tràfic, especialment durant els mesos d’estiu, on cada any moren diversos individus atropellats.




Tampoc no li juga gens a favor la proliferació d’espècies com el visó americà, el coipú, el cranc americà o el gat assilvestrat amb amenaces que van des d’agressions o la disminució de l’aliment.

La situació és significativament alarmant, ens trobem davant una situació de vòrtex d’extinció, en el qual els nuclis de turó van quedant aïllats i un cop aïllats és qüestió de temps que vagin desapareixent l’un rere l’altre.




Una de les característiques que més destaquen dels turons és que produeixen una olor molt forta, això és degut a unes glàndules que tenen al seu cos, que produeixen aquesta olor perquè pugui marcar el seu territori, també desprenen aquesta olor quan estan espantats o excitats.


Són animals solitaris, actius i nerviosos,  la seva activitat principal és a la nit, doncs durant el dia dormen moltes hores.

Viuen en caus que construeixen entre roques o arrels d’arbres, també són animals oportunistes i s’apropien de caus buits d’altres animals.




Els mascles pesen prop d'un quilo (entre 700 i 1.700 g) i les femelles, uns 600 g (entre 400 i 1.000 g). Així doncs, una de les seves principals característiques és el seu gran dimorfisme sexual pel que fa a la talla, ja que els mascles, en mitjana, són entre 60 i 70% més pesants.



Autora imatge: Malene Thyssen

La reproducció del turó es produeix un cop l’any principalment els mesos de març i abril , tot i que també es pot produir més endavant.  Les femelles tenen un  període de gestació de 42 dies de promig, en cada part poden tenir fins a 5 cries, la mare les alletarà durant  1 mes.




Imagen de <a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/estilo-dibujado-mano-mascotas-lindas_7879354.htm#query=hur%C3%B3n&position=38&from_view=search&track=sph">Freepik</a>





El turó en llibertat





La vista i l'olfacte del turó






Què passa amb els turons?
(Mini-documental en clau d'humor)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada