El turó pertany a la família dels mustèlids i el parent domèstic del turó és coneix amb el nom de fura o furó, molts cops
integrat en el paper de mascota, però l’espècie salvatge i original, és més difícil de veure ja que és estrictament nocturn i, per fer-ho més
difícil es mou entre arbustos i especialment entrant i sortint de forats. Aquesta espècie està totalment lligada a cursos i masses d'aigua, prats humits inundables temporalment, especialment si són rics en canals i séquies tradicionals i bardissars.
 |
| Turó albí |
El turó s'alimenta d'amfibis, conills, petits rosegadors... Cal
destacar que malgrat ser una espècie típica de rius i zones humides,
consumeix peixos tan sols molt ocasionalment.
A Catalunya en els darrers 40 anys ha desaparegut de més del 80%
de la seva antiga àrea de distribució.
Bona
part del territori s’ha transformat els darrers anys quasi irreversiblement
esdevenint una zona molt urbanitzada, ocupada per models de producció agrícola
intensiva i travessada per carreteres secundàries amb molta afluència de
tràfic, especialment durant els mesos d’estiu, on cada any moren diversos
individus atropellats.
Tampoc no
li juga gens a favor la proliferació d’espècies com el visó americà, el coipú,
el cranc americà o el gat assilvestrat amb amenaces que van des d’agressions o
la disminució de l’aliment.
La
situació és significativament alarmant, ens trobem davant una situació de
vòrtex d’extinció, en el qual els nuclis de turó van quedant aïllats i un cop
aïllats és qüestió de temps que vagin desapareixent l’un rere l’altre.
Una de les característiques que més
destaquen dels turons és que produeixen una olor molt forta, això és degut a
unes glàndules que tenen al seu cos, que produeixen aquesta olor perquè pugui
marcar el seu territori, també desprenen aquesta olor quan estan espantats o
excitats.
Són
animals solitaris, actius i nerviosos, la seva activitat principal és a la nit, doncs
durant el dia dormen moltes hores.
Viuen
en caus que construeixen entre roques o arrels d’arbres, també són animals
oportunistes i s’apropien de caus buits d’altres animals.
Els mascles pesen prop d'un quilo (entre 700 i 1.700 g) i les femelles, uns 600 g (entre 400 i 1.000 g). Així doncs, una de les seves principals característiques és el seu gran dimorfisme sexual pel que fa a la talla, ja que els mascles, en mitjana, són entre 60 i 70% més pesants.
 |
| Autora imatge: Malene Thyssen |
La
reproducció del turó es produeix un cop l’any principalment els mesos de març i
abril , tot i que també es pot produir més endavant. Les femelles tenen un període de gestació de 42 dies de promig, en
cada part poden tenir fins a 5 cries, la mare les alletarà durant 1 mes.
 |
Imagen de <a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/estilo-dibujado-mano-mascotas-lindas_7879354.htm#query=hur%C3%B3n&position=38&from_view=search&track=sph">Freepik</a> |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada