Un
peix extravagant
que
porta un pentinat punk.
La
boca és desproporcionada,
i té una fam desmesurada.
El seu cos és molt aplanat
amb unes aigües de color daurat,
i sembla que li han pintat
un
forat negre a cada costat.
Marta Vilà
Et diré un secret
molt fi:
la primavera és
aquí...
ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a
dormir,
la primavera és aquí
!
Vés al teu palau de
glaç
que ja som al mes de
març!
Els lloros pertanyen a l'ordre dels
psitaciformes. Aquest grup d'aus està format pels psitàcids (lloros
autèntics), els cacatuids (cacatues) i els estrigòpids (Strigopoidea) lloros de Nova Zelanda. Els trets típics dels lloros inclouen un
fort bec corbat, una postura erecta, potes fortes i peus zigodàctils ( és a dir,
que tenen quatre dits a cada peu: dos dits cap endavant i dos cap enrere).
Moltes
espècies estan classificades en perill d'extinció. La captura de lloros
salvatges pel trànsit de mascotes, la destrucció del seu hàbitat i la
competència amb espècies invasores, han disminuït les poblacions salvatges.
Aquesta combinació de factors ha expulsat a moltes espècies de la major part de
l'àrea de distribució que tenien a principis del segle xx. Molt pocs dels
exemplars trets del seu hàbitat natural sobreviu a la seva captura, transport i
l'estrès que pateixen en captivitat.
 |
| Kàkapo, autor imatge: Mnolf |
Una espècie singular és el kàkapo (significa lloro nocturn), és una au de la família dels lloros
de Nova Zelanda i és nocturn . És famós per
ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat i, en el cas dels mascles, l'únic
lloro que després de reproduir-se no s’ocupa de la descendència.
Molts lloros viuen en
grans bandades, que dormen i s’alimenten juntes. A més a més, és freqüent que socialitzin
amb altres bandades.
S’alimenten principalment de llavors, fruites,
fruits secs, flors, brots, insectes...
Tot
i que sembli estrany, algunes espècies de lloros consumeixen argila o terra. Això
és degut a que poden extreure minerals com el sodi i el calci. Una altra raó és
per protegir el seu estómac. Els minerals que els aporten els protegeixen la
mucosa gàstrica de possibles intoxicacions si consumeixen algun aliment en mal estat.
Els lloros tenen la
capacitat de reproduir sons i imitar paraules, el més curiós és que no tenen
cordes vocals.
Aquest sons s’originen
perquè l’aire que passa per la siringe (òrgan vocal de les aus) vibra o per les
vibracions de les seves parets.
Aquesta
au va ser imprescindible per demostrar que a part de repetir paraules humanes, molts
lloros poden aprendre el significat de les paraules. L’any 1999, un lloro conegut com Àlex va
aprendre a seleccionar objectes amb la forma, el color i la composició que la seva entrenadora li demanava. Si l’objecte
no hi era, el lloro contestava dient “cap”. L’Àlex també va aprendre a demanar objectes a la seva entrenadora, indicant-li les
seves característiques.
Sabíeu que els lloros
són els únics ocells que mengen amb les seves potes?Agafen el menjar amb
una d’elles i se l’emporten al bec. Ho poden fer amb qualsevol de les dues
potes.
 |
| Kea |
El kea és una espècie de lloro de Nova Zelanda que porta
sorprenent als científics durant dècades, degut a la seva ment i és considerat
“l’au més intel·ligent del món”.
Es capaç d’utilitzar objectes de la natura per aconseguir
menjar, actuar en grup per aconseguir els seus objectius o resoldre problemes
després d’un anàlisi previ. Últimament un grup d’investigadors ha observat una
nova habilitat que es creia única dels humans i primats: poden actuar
analitzant probabilitats.
La majoria d’espècies de lloros formen parelles amb les que compartiran
tota la seva vida. Mascle i femella creen un fort vincle i procrearan,
passant junts la resta dels seus dies.
Fan el niu en forats dels troncs dels arbres, en
cavitats rocoses o túnels, són pocs els que construeixen nius amb branques.
La femella posa entre 3 i 6 ous i els cova entre 23 i
25 dies, el mascle alimenta la femella mitjançant la regurgitació. La parella té
cura dels pollets un cop han nascut. Al cap d'un mes i mig els polls abandonen
el niu i, només amb dos mesos, ja comencen a ser independents.
Neda
arran de costa
amb
una certa innocència,
quan és femella li agrada vestir modesta
i si es transforma en mascle és vesteix de
festa.
Pot
canviar de sexe
per
equilibrar la proporció.
I a
la nit per fer una dormideta...
s’enterra
a la sorra per estar més tranquil·leta.
Fa molt de temps a l’Àfrica,
quan tots els animals vivien junts a la selva amb el seu creador, la majoria
d'animals s'estaven a la terra i només unes miques vivien a l’aigua.
El sol escalfava
tremendament la terra tots els dies i els animals patien d’una manera o una altra, hi
havia animals que tenien fortes pells
per protegir-se del sol, plomes o escates, però la sensible pell de hipopòtam no era prou
resistent.
Un dia, quan l’
hipopòtam no va poder resistir més, es va dirigir al seu creador i li va
preguntar:
—Si us plau, puc anar
a viure al riu?
El creador el va
mirar amb un gest bondadós i li va dir:
—Sí, amic meu pots,
però primer hauràs d'obtenir l’autorització dels animals del riu.
Així que l’ hipopòtam
ho va demanar als animals del riu, al cocodril, la llúdriga...
—Si us plau, puc venir
a viure al riu amb vosaltres? Com que la meva pell és molt fina, l’aigua freda
seria un gran consol per mi.
Els animals del riu
eren un xic egoistes i també estaven preocupats. Després de pensar-ho breument
li varen dir a l’’hipopòtam.
—No, no t’ho podem
permetre. Mira’t ! Ets molt gran i et menjaràs tots els peixos del riu. No hi
haurà menjar per nosaltres.
Però l'hipopòtam els
va dir:
—No us preocupeu que
jo no menjaré peix, només menjaré l’herba del riu.
Els animals del riu, que eren molt escèptics no el varen creure.
Així que l’ hipopòtam
els va dir:
—Cada dia obriré la
meva gran boca, per tal que tots podeu veure que dins no hi ha espines de peix o escates i, escamparé la meva femta amb la cua, per tal que pugueu
comprovar que tampoc hi ha restes d'ossos.
Aquest raonament va convèncer els animals del
riu.
I d’ençà d’aquell
dia, els animals del riu li varen permetre a l’ hipopòtam que anés a viure amb
ells i, l’ hipopòtam sempre obria la boca i escampava la femta amb la cua.
Moralina:
Si es demana un favor
basat en una promesa, aquesta s’ha de mantenir.
Atenció:
La boca oberta de un hipopòtam es una senyal d’advertència i d’agressió. I ell marca el seu territori mitjançant la difusió de femta amb la seva cua.
Faula Africana
