Autor imatge:
Artemy Voikhansky
Pu-pu-put!
així
canta la puput,
una
au solitària i territorial,
i d'origen tropical.
Camina
pels camps picotejant
i
entre les herbes va escarbotant.
El
seu bec és llanguíssim i corbat
i té una cresta erèctil sobre el cap.
Fa
el seu niu a qualsevol forat,
a
la soca d'un arbre o en un mas enrunat.
Té
cura dels polls, però el seu niu fa molta pudor,
i
la puput pensa: "Que com més brut millor".
Marta Vilà
El cant de la puput
Alguns exemplars resideixen tot l'any a Catalunya, d'altres migren a l'Àfrica
Preciós poema Marta!
ResponEliminaEns ha encantat aquest post. Doncs benvinguda puput i a tu per molts posts més!
Bona Tarda Maria.
ResponEliminaMe n'alegro que us hagi agradat! La puput és una au molt divertida.
Molts petons i una forta abraçada.