Existeixen
set classes de cignes. Quatre d’aquestes espècies habiten a l’hemisferi Nord.
Aquests cignes són anomenats cignes blancs perquè quan són adults els seu
plomatge és de color blanc. D’Austràlia prové el cigne negre, d’Amèrica del Sud
el cigne de coll negre i també el cigne de Coscoroba que té el coll i el cos
més petits que els altres.
El cigne negre va ser
descobert el 1697 pels colons anglesos. Quan tornaven d’Austràlia, el varen
portar a Europa en els seus vaixells. Fins aleshores es pensaven que tots els
cignes eren de color blanc.
És un ocell força sociable, viu en llacs i a la costa
marina, encara que ens ocasions se’l pot veure a mar obert. És més petit que el cigne mut, i no és una au migratòria. Quan neixen les seves cries, tenen el
plomissol de color blanc fins aproximadament els 6 mesos, moment en el què els hi surten les plomes negres.
El
cigne mut o cigne blanc, és originari d’Europa i Àsia central. Aquesta au és
molt elegant, ha estat introduïda com una espècie ornamental en moltes parts
del món.
Els
seu nom ( mut), es degut a que no emet els forts sons similars a una trompeta com altres espècies. No obstant això, realitza una gran varietat de sons, xiulets roncs, grunyits, rebufs,
tant per comunicar-se amb els altres cignes com per espantar als depredadors
que intenten envair el seu territori.
A la
primavera comença l’època de reproducció, crien per primera vegada cap als 3 o
4 anys . Quan estan en zel els mascles lluiten entre ells.
Les parelles realitzen un nius molt
grans, solen pondre de 5 i 7 ous i la incubació dura entre 36 i 38 dies.
Durant
l’època de cria el mascle és molt territorial i agressiu amb qualsevol intrús.
Sovint amenacen als humans que s’atreveixen a apropar-se als seus nius.
El cigne,
és un símbol de la fidelitat i la puresa en l’
amor. Realitzen una dansa d’enamorament de les més vistoses, on la parella de cignes
entrellaça els seus arquejats colls, dibuixant la silueta d’un cor. És un dels
animals que es manté fidel a la seva parella fins a la mort. En cas de que mori una de les aus formen una nova parella.
Els pollets de
cigne estan coberts d’un plomissol de color gris, el plomatge dels cignes joves
també és de color gris, el color blanc l’adquireixen un cop són adults i quan
són madurs sexualment.
La dieta del cigne,
consisteix principalment en vegetació aquàtica i una petita porció d’insectes
aquàtics, peixos i granotes. Aquestes aus no neden per sota l’aigua, però
submergeixen el cap i el coll sota de la superfície de l’aigua. S’alimenten en aigües
més profundes que altres aus i no competeixen directament amb ells per l’aliment,
tot i que comparteixen el mateix hàbitat.
Les
poblacions del nord d’Europa de cignes mostren un caràcter marcadament
migratori, que els porta a hivernar als Països Baixos, França o les illes
Britàniques, mentre que els provinents de Rússia migren cap a les costes del
mar Negre i Caspi, així com a Turquia, Grècia o la Índia.
Tenen
una envergadura d’ales d’aproximadament 2’40 metres, i un pes de 13 kg, els
mascles són més grans que les femelles i la protuberància negra de la base del
bec, en els mascles és més gran. Viuen un promig de 14 anys en estat salvatge.
És una de les aus voladores més pesades del món, corre o xipolleja a través
de l’aigua per enlairar-se; un cop és a l’aire, vola de forma poderosa mentre
emet un característic so palpitant amb les seves ales.
Entre les
causes de mortalitat dels cignes s’inclouen: la contaminació de petroli, enverinaments amb plom, atropellament per automòbils, paràsits, hams i fil de
pescar, caçadors…
La
necessitat de conservar tant les aus aquàtiques com les zones humides de les
que depenen, cada vegada es fa més evident.
Cignes emprenent el vol
Un cigne portant totes les seves cries
Increïble història d'amor entre dos cignes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada