Els viatgers i la bossa

 

Il·lustració: Milo Winter

Dos homes viatjaven junts per la carretera quan un d’ells va trobar una bossa ben plena.

Quina sort que tinc! —va dir—. A jutjar pel seu pes, deu ser plena d’or.

—No diguis he trobat una bossa —va dir el seu company—. Digues més aviat, hem trobat una bossa i quina sort tenim! Els viatgers haurien de compartir per igual la sort i les desgràcies que es troben en el camí.

—No, no  —va respondre ràpidament l’altre enfadat—. La bossa  l’he trobat jo i és meva.

Just aleshores varen sentir un crits:

—Atura't lladre!

Els dos varen mirar al seu voltant i van veure una multitud de gent armada amb porres baixant pel camí. L’home que havia trobat la bossa va  entrar en pànic.

—Estem perduts si ens troben la bossa! —va exclamar.

—No, no  —va respondre l’altre. Abans has dit que la bossa  és teva. Per tant, ara has de dir:  Estic perdut!

Moralina:

No podem esperar que ningú comparteixi les nostres desgràcies si no estem disposats a compartir també la nostra bona sort.

 Autor: Isop