La mare de Wang

 

Conten que a la muntanya de Hefu, a la Xina, s’aixecava un temple on vivia la mare de Wang. Aquesta dona elaborava vi  i  cervesa per guanyar-se la vida.

La mare de Wang rebia molt sovint la visita d’un monjo taoista, que anava al temple i tenia la costum  de beure vi   i  cervesa sense que la mare de Wang  li demanés res a canvi.

Al cap d’un temps, el monjo es va adonar que tenia d’agrair a la dona aquelles begudes i, li va dir:

—Com que no tinc diners per pagar el vi  i  la cervesa, cavaré  un pou  per  a  tu.

El monjo va començar a cavar un pou, però en lloc d’aigua, el pou donava vi, un vi excel·lent. D’aquesta manera, la mare de Wang ja no va tenir que elaborar el vi. Només el tenia de treure del pou i amb ell, aconseguia diners quan el venia. De fet, va aconseguir una gran fortuna.

Al cap d’un temps, el monjo va tornar  i  va preguntar a la dona:

—Era bo el vi?

—Ui, és excel·lent —va respondre la dona—. El problema és que, com que ja no fabrico vi, no tinc peles de fruites amb les que alimentar els meus porcs.

El monjo no va dir res. Es va aixecar, va agafar un pinzell  i va escriure en un mur de la vivenda de la mare de Wang unes paraules que encara avui es poden llegir:

“L’aigua del pou es ven per vi   i  la dona es queixa de que no té aliment pels seus porcs”.

El monjo va marxar  i no va tornar mai més  i  des de llavors el pou va començar  a donar només aigua.

Moralina:

Res aconseguirà satisfer la set de l’avariciós.

Autor: Jiang Yingke

La Xina