La pedra i el camí

Hi havia una vegada una pedra grossa i bonica, a la que durant un llarg temps l’aigua havia polit. Un cop acabades les pluges, la pedra es va quedar al descobert en un lloc força alt, just on acabava un petit bosc ombrívol. Des d’allà, la pedra observava  el camí pedregós que passava més avall.

A la seva vora, li feien companyia moltes herbes fresques i aromàtiques esquitxades de flors.

Un dia, veient que sobre el camí havien posat moltes pedres per endurir-lo, va tenir desitjos de deixar-se caure en ell.

—Què faig aquí d’alt, en aquesta herba? Jo vull viure amb les meves germanes: em sembla més just.

I amb aquest convenciment, la pedra es va moure, rodolant fins al camí i acabant enmig d’aquelles pedres.  Llavors, es va sentir feliç de tenir  la seva companyia per fi.

Però pel camí hi passava de tot: carros amb rodes recobertes de ferro, cavalls de passeig, caminants amb  botes clavetejades, ramats: així, la bonica pedra es va trobar de sobte en problemes: un la colpejava, l’atre la trepitjava, el següent li feia una esquerda; alguns cops estava bruta de fang, d’altres emporcada de fems d’animals.

Mirant cap a d’alt, del lloc on havia marxat, la pedra sospirava, plorant per aquella soledat i desitjant, però ja en va, la pau i tranquil·litat dels temps passats.

Moralina:

Aquesta faula va dirigida  a aquells que marxen del camp, on poden viure en pau, envoltats  de verdor i silenci  i, cegament se’n van a la ciutat, a barrejar-se amb algunes persones plenes de mals infinits.

Autor: Leonado da Vinci