El mico i el gat

 

Il·lustració: Milo Winter

Hi havia una vegada un gat i un mico que vivien a la mateixa casa com a mascotes. Eren grans amics i constantment feien tot tipus de trapelleries junts.  El que feien habitualment era intentar aconseguir alguna cosa per menjar  i, no els amoïnava gaire la manera  d’aconseguir-ho.

Un dia estaven asseguts a la vora del foc, veient com es torraven unes castanyes a la llar de foc.

—M’agradaria tan agafar-les —va dir l’astut mico —. Però tu ets molt més hàbil  per aquestes coses que jo. Treure-les i jo en faré dues parts.

El gat va estirar la pota amb molt de compte, va arraconar algunes cendres i va treure ràpidament la pota perquè cremaven. Llavors ho va intentar de nou, aquesta vegada intentant treure una castanya, però no ho va aconseguir. El tercer cop finalment va aconseguir treure una castanya. El gat va continuar traient castanyes tan ràpidament com podia i cremant-se en moltes ocasions greument la pota. Mentre les anava traient del foc, el mico sense que el gat se’n adonés se les anava menjant.

Llavors va entrar l’amo i els dos animals varen fugir espavorits. El gat es va quedar amb la pota cremada i sense castanyes i diuen, que a partir d’aquell dia es va conformar en caçar rates i ratolins i es va relacionar ben poc amb el mico.

Moralina:

L’adulador sempre busca algun benefici pel seu propi interès

Autor: Isop