divendres, 20 d’octubre del 2023

EL XIMPANZÉ



El ximpanzé és una espècie de primat pròpia de l’Àfrica tropical. Són els parents vius més pròxims a l'ésser humà; la seva branca evolutiva es va separar de la branca dels humans fa aproximadament 7 milions d'anys i comparteixen un 98'6% de l'ADN amb ells.



Hi han dues espècies de ximpanzés, el ximpanzé comú i el bonobo o ximpanzé pigmeu.

El ximpanzé comú es distribueix en països situats a la vora dreta del riu Congo, com els goril·les, succeeix que en ocasions els seus territoris es superposen. El bonobo habita a la vora esquerra del mateix riu. Totes dues espècies viuen en boscos tropicals i subtropicals tant humits com secs, boscos de ribera i sabanes de 21 països del centre d’Àfrica (en el cas del ximpanzé comú) i en boscos de la República Democràtica del Congo en el cas del  bonobo.



El ximpanzés comuns en posició erecta mesuren entre 1 m i 1,7 m d'alçada. Els mascles en llibertat pesen entre 40 i 60 kg, mentre les femelles pesen entre 30 i 50 kg. Els braços dels ximpanzés són molt més llargs que les seves cames. L'envergadura dels seus braços és d'aproximadament 1,5 vegades l'alçada de l'individu. Els braços llargs li permeten a aquests primats balancejar-se passant de branca en branca. Posseeixen dits i mans llargues, però el polze és curt. Això els permet sostenir-se de les branques sense interferir amb la mobilitat dels polzes.




Les diferències entre el ximpanzé comú i el bonobo no són gaire grans. Els bonobos tenen les cames més llargues i els braços més curts, el tronc és més estret. Són generalment més baixets, amb un crani més arrodonit i la cara més aplanada. A més a més, els bonobos exhibeixen un comportament social diferent als ximpanzés comuns, essent aquests més conciliadors i pacífics.

També es mantenen més estona en posició vertical i utilitzen més eines per aconseguir aliments.




Els ximpanzés són tant arboris com terrestres, passant la mateixa quantitat de temps sobre els arbres que sobre el terra. La seva manera de desplaçament habitual és de quatre grapes, utilitzant les plantes dels peus i les segones falanges dels dits de les mans, i poden caminar en posició bípeda únicament per distàncies curtes.




La seva alimentació inclou fruita, fulles i altres plantes, mel, insectes (especialment tèrmits) i ocasionalment ous i carn. Són capaços de llençar objectes  i  crear eines.


Cada vespre fan un niu de fulles d’alt d’un arbre per protegir-se dels depredadors. Els nius els fan per poder dormir en posició horitzontal  i  estar més confortables.



Tenen reaccions emocionals molt semblants a les humanes. Mostren les seves emocions i tenen un sentit innat de la justícia. Ho demostren en el repartiment equitatiu de les seves recompenses o menjar, per exemple: després d'haver col·laborat en una cacera.



La reproducció del ximpanzé se situa entre els 8 i 10 anys d’edat. En alguns grups hi ha un mascle dominant  i  és l’únic que s’aparella amb les femelles. Amb aquest tipus de jerarquia, els mascles s’enfronten entre si per ser el líder dominant. En altres grups l’aparellament es produeix entre varis mascles i  femelles. No hi ha un ordre establert, però es creu que quan més aliment i terreny tenen s’aparellen amb més freqüència.



L’embaràs oscil·la entre 225 i 260 dies.  Generalment neix una sola cria que pesa uns 2 quilos, tot i que els bessons són força comuns.

La mare porta les seves cries al pit i  l’esquena  durant els primers sis mesos de vida, després dels sis mesos poden començar a moure’s per compte propi, però no gaire lluny de la mare. La mare l'alleta fins els 2 o 3 anys d'edat.

Una femella només dona a llum un cop cada tres o quatre anys aproximadament, això li permet enfocar la seva atenció  en la cura del petit.

Les mares poden romandre a la vora dels seus fills grans, fins i tot quan en tenen d’altres de més petits. Els germans grans solen ajudar en la cura del petits.



Els mascles no solen participar en la criança dels seus fills, però s’involucren en activitats lúdiques a mesura que envelleixen. A vegades són molt agressius amb els joves, això fa que els mares vigilin els seus fills per protegir-los, en d’altres ocasions se’ls ha observat tractant d’alimentar als joves quan els recursos alimentaris són extremament baixos. 

Tenen una esperança de vida de 40 a 45 anys en llibertat.



La UICN ( Unió Internacional de Conservació de la Natura) ens permet conèixer l’estat d’amenaça de les espècies d’animals i plantes del món  i  la categoria, en una escala que va des de les espècies que no estan en perill a les que estan molt amenaçades o, fins i tot,  s’han extingit. Segons la “Llista vermella” totes les espècies de ximpanzé estan totes dins la categoria de: ”Perill”, tot ser una espècie protegida i estar prohibit el seu comerç.

 






Ximpanzés..., gairebé humans!






Jane Goodall  i  la seva defensa del medi ambient





Què passa amb els ximpanzés?

(Mini-documental en clau d'humor)



2 comentaris:

  1. Merescut homenatge i gran reportatge!

    ResponElimina
  2. Els ximpanzés ens recorden els nostres orígens i això ens toca la fibra.
    Moltes gràcies pel comentari!

    ResponElimina