<a
href="https://www.freepik.es/vector-gratis/dos-golondrinas-dibujos-animados-volando-sobre-campo-otono-ilustracion-plana_15403859.htm#fromView=search&page=2&position=40&uuid=046e90a1-6619-46f5-9483-9c2a2011d59e">Imagen
de pch.vector en Freepik</a>
Quan estic content,
ric de valent!
Noto com dins
meu l’alegria
em dona molta
energia.
Tinc ganes de
saltar i jugar,
i res no em pot aturar.
Una planta, que creixia orgullosa aixecant el seu
brot de fulles tendres cap al cel, em prou feines suportava que a la vora d’ella hi hagués
un pal dret, sec i vell.
—Pal, estàs massa a prop meu. No podries separar-te un xic de
mi?
El pal, fingint no escoltar-la, no li va respondre.
Llavors la planta es va dirigir a una romeguera que la rodejava.
—Romeguera, no podries anar a un altre lloc? Em molestes.
La romeguera va fingir no escoltar-la i no li va contestar.
—Bonica planta —li va dir llavors un llangardaix, aixecant el cap i mirant-la de dalt a baix, però no veus que el pal et fa mantenir dreta? I no penses que la romeguera et defensa de les males companyies?
Moralina:
Devem mostrar el nostre agraïment per l’ajuda que se’ns dona,
perquè és un amarg consol reconèixer els mèrits i serveis que ens han prestat,
quan no tenim al nostre costat, els que en alguns moments ens han auxiliat.
Autor: Leonardo da Vinci
A vegades tinc por…
i la meva sensació és de pànic i terror !
El cos
se’ m posa en alerta,
m’ augmenta l’ adrenalina,
tremolo i tinc pell de gallina.
El meu
cor s’accelera…
i tant em puc quedar paralitzat,
com sortir corrents ben esverat !
Marta Vilà
Segons una antiga faula, un home va disposar en el seu testament que els seus camells devien repartir-se entre els seus fills de la següent manera:
El primogènit es quedaria amb la meitat dels animals, el segon amb un terç i, el tercer fill amb la novena part dels camells.
Doncs bé, quan va morir, l’home tenia en el seu
patrimoni disset camells, número que evidentment no és divisible entre, dos,
tres ni nou.
Els seus fills es varen passar una lluna
negociant i discutint com repartir-se els animals sense despedaçar-ne cap en
el procés i sense trencar els desitjos
del seu estimat pare. Les negociacions sempre començaven amistosament, però en
el transcurs del temps i la sensació d’estancament aviat es van provocar encesos
enfrontaments entre els fills i, aquest fet va fer, que es comencés a malmetre
l’amor que sempre s’havien mantingut entre si.
Finalment van acudir a un home savi perquè els
ajudés a resoldre el complicat problema.
L’home savi els va demanar dos dies de reflexió.
Al tercer dia, els va convocar i el va dir el
següent:
—Li he donat moltes voltes al repartiment de la
vostra herència, però tinc una solució per vosaltres. El que sí que tinc es
aquest camell.
I els hi va donar amb un somriure còmplice.
Amb el nou mamífer, els tres germans tenien ara
un total de divuit animals.
El primer va prendre la meitat, es a dir nou.
El segon un terç dels camells, per tant sis.
I el tercer una novena part, així que només dos.
Va sobrar l’últim camell, que els tres germans varen tornar a l’home savi, desfent-se en elogis i prometent-li eterna gratitud per haver fet desaparèixer amb la seva generositat, el problema que semblava impossible de resoldre.
Moralina:
En ocasions en una negociació necessitem allunyar-nos
de l’escenari inicial i introduir un element nou a la negociació, per tal de poder
resoldre la controvèrsia i, així poder trobar una solució, aconseguint acords
en què les dues parts quedin satisfetes.
Faula Àrab
