Vistos
de lluny semblen negres,
però
al cap i el pit
tenen
reflexos irisats,
verds
i morats.
A
l'hivern augmenten les seves poblacions,
doncs
n'arriben molts d'altres regions.
Amb
el fred, el seu plomatge ha canviat,
tenen
taquetes blanques per tots els costats.
Els seus estols causen estupefacció,
doncs
són el millor equip de vol en formació.
S'apleguen
al vespre en nuclis urbans
perquè
volen dormir a prop dels humans.
El
seu vol és hipnòtic i monumental,
amb
unes coreografies que són genials.
Però
com que n'hi ha tants i crien sense parar,
molesten
pel seu xivarri i no paren d'embrutar.
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada