dijous, 15 de febrer del 2018
EL COALA
El nom de coala deriva
de l’antiga paraula aborigen que significa :
“ sense beguda” o “ el que no beu”.
Això és així perquè el coala obté més del 90 per cent de l’aigua que necessita al
menjar les fulles de l'eucaliptus on viu.
La seva dieta es
compon de fulles d’eucaliptus que són tòxiques per la resta d’animals. Solen
menjar una mitjana de 1 quilo de fulles al dia. Les seves dents estan
adaptades per menjar fulles, retiren la seva l’humitat (és la seva manera d’hidratar-se) i
trituren la fibra de les fulles, facilitant així la seva digestió que és molt
lenta.
És un animal que es mou en un hàbitat natural molt limitat, ja que es
veuen obligats a viure en entorns amb molts d’eucaliptus. Es troba a la part
est d’ Austràlia, encara que les seves poblacions s’estenen cap el nord i el
sud. El clima de les àrees on viu és força càlid i les pluges bastant freqüents.
Dormen unes 20 hores al dia. Són els animals més dormilegues que existeixen, és degut a la seva alimentació.El coala és l’únic marsupial arbori sense cua.
Els coales són nocturns i solen ocupar el mateix arbre diversos
dies. Només baixen al terra si és estrictament necessari. El seu cos no està
fet per caminar i en el terra estan
molt desprotegits. Són animals territorials i solitaris només socialitzen per trobar parella.
Els mascles marquen el territori amb la
seva orina, com ho fan molts animals. Les femelles també marquen el territori, amb una forta olor que
produeixen les seves glàndules mamàries.
En estat salvatge les femelles poden viure uns 15 anys, mentre que
els mascles rares vegades superen els 10 anys. El motiu és perquè es veuen immersos en nombroses baralles.
Els coales són marsupials, les femelles després
de 30 dies de gestació donen a llum una cria cega, sense pèl, que mesura 2 cm
de longitud i pesa 1 gr. Seguidament la cria es desplaça fins el marsupi per acabar de desenvolupar-se i alimentar-se de llet. Romandrà dins de la bossa fins els 6 mesos. Després la mare excreta una femta de color blanc, amb la que alimentarà la seva cria, per tal d' inocular-li microorganismes, perquè el seu cos es prepari per la difícil digestió de les
fulles d' eucaliptus.
Austràlia terra de cangurs i coales
Un coala protesta enfadat perquè l'han fet fora del seu arbre
diumenge, 11 de febrer del 2018
DANCES D'OCELLS
Dances d'aparellament molt peculiars i divertides
Perquè diguin que els ocells no tenen ritme...
dijous, 8 de febrer del 2018
EL CARNAVAL DELS ANIMALS!
És tot un festival,
el Carnaval
dels animals!
El rei lleó,
s’ha disfressat de camaleó.
El mussol,
llueix una closca de cargol.
L’aranya,
és una deliciosa castanya.
El gripau,
porta un barret i fa el babau!
El cocodril,
fa de cuiner i menja pernil.
La gamba,
és una balladora de samba.
La gateta,
porta una lletja careta.
El papagall,
és el millor ballarí del ball.
La perdiu,
és la que més riu.
I les gallines,
no paren de llençar serpentines.
És tot un èxit la celebració,
i tothom ha vingut disfressat per l’ocasió!
Marta Vilà
diumenge, 4 de febrer del 2018
L'HOME I L'OVELLA
L’home li va dir a l’ovella: —Et vull protegir!
I a l’ovella li va agradar.
—Només… —va dir l’home—. Tens uns brins
gruixuts de llana a l’esquena per resistir el
fred. Vius en unes roques aspres, on tens de brincar a cada pas, amb el risc
que això comporta per la teva vida, per buscar l’escàs aliment, una pobra herba
que creix allà dalt. Els felins no et deixen en pau. Cries els teus fills amb
la teva poca llet, i fa pena veure com vius miserablement tu i tota la teva
família. Vine amb mi. Et creixerà un frondós pelatge de llana fina i espessa,
perseguiré els teus enemics, curaré les teves malalties, tindràs un lloc on
resguardar-te i prats en abundància. Veuràs, els teus xais, que grassos
estaran! Vens doncs; i et protegiré.
I l' ovella va acceptar encantada, belant de
goig.
L’home, primer de tot, va tancar-la en un
corral. L’ovella va voler sortir; però un gos va mossegar-li el musell.
Li varen fer una ferida a l’orella amb un
gabinet i la varen rentar amb aigua freda.
Després li varen portar de company,
un moltó que a ella no li agradava gens.
Va protestar però no va servir per res.
—És pel teu bé –va dir l’home —. No veus que
t’estic protegint?
De mica en mica es va anar acostumant.
Les seves formes salvatges varen anar
canviant per complet; els seus brins aspres es van tornar llana, i
l’ovella es va sentir orgullosa del seu bonic velló.
Llavors, l’home va esquilar-la.
L’ovella va tenir uns magnífics xais, plens
de salut i ben grassonets.
L’home se’ls va emportar, sense dir-li on els
portava.
L’ovella va voler saltar del corral per
seguir-los, i va trencar un llistó de fusta. L’home enfadat, li va donar un cop
al cap:
—Vaja! –va dir l’ovella—. Tot això n’he tret
de protegir un malagraït!
Autor: Godofredo Daireaux
Subscriure's a:
Missatges (Atom)