L’home li va dir a l’ovella: —Et vull protegir!
I a l’ovella li va agradar.
—Només… —va dir l’home—. Tens uns brins
gruixuts de llana a l’esquena per resistir el
fred. Vius en unes roques aspres, on tens de brincar a cada pas, amb el risc
que això comporta per la teva vida, per buscar l’escàs aliment, una pobra herba
que creix allà dalt. Els felins no et deixen en pau. Cries els teus fills amb
la teva poca llet, i fa pena veure com vius miserablement tu i tota la teva
família. Vine amb mi. Et creixerà un frondós pelatge de llana fina i espessa,
perseguiré els teus enemics, curaré les teves malalties, tindràs un lloc on
resguardar-te i prats en abundància. Veuràs, els teus xais, que grassos
estaran! Vens doncs; i et protegiré.
I l' ovella va acceptar encantada, belant de
goig.
L’home, primer de tot, va tancar-la en un
corral. L’ovella va voler sortir; però un gos va mossegar-li el musell.
Li varen fer una ferida a l’orella amb un
gabinet i la varen rentar amb aigua freda.
Després li varen portar de company,
un moltó que a ella no li agradava gens.
Va protestar però no va servir per res.
—És pel teu bé –va dir l’home —. No veus que
t’estic protegint?
De mica en mica es va anar acostumant.
Les seves formes salvatges varen anar
canviant per complet; els seus brins aspres es van tornar llana, i
l’ovella es va sentir orgullosa del seu bonic velló.
Llavors, l’home va esquilar-la.
L’ovella va tenir uns magnífics xais, plens
de salut i ben grassonets.
L’home se’ls va emportar, sense dir-li on els
portava.
L’ovella va voler saltar del corral per
seguir-los, i va trencar un llistó de fusta. L’home enfadat, li va donar un cop
al cap:
—Vaja! –va dir l’ovella—. Tot això n’he tret
de protegir un malagraït!
Autor: Godofredo Daireaux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada