LA COTORRA XERRAPETA

Cotorreta  podia estar parlant hores i hores. Tant li feia si l’escoltaven o no, ella parlava i parlava sense parar. Tots corrien  quan la veien per desfer-se de la seva conversa interminable.

—Hem de fer alguna cosa per lliurar-nos del turment que ens dona  cotorreta —va proposar la senyora zebra,  farta de la situació.

—Això és fàcil —va dir  el lèmur, que era el primer de la classe.
—Li regalarem un mirall i així podrà xerrar a gust amb ella mateixa tota l’estona. Estic segur que no se’n donarà ni compte i estarà molt contenta.

L’estratègia va funcionar. I ja teniu la cotorreta parlant tota sola amb el reflex del mirall. I està tan distreta, que porta així tres dies…

Autor desconegut

     

Moralina: Del xerrapeta tothom fuig.